Silence Speaks and We Don’t Listen. Gerard Castellví

«Silence speaks and we don’t listen» té la textura de les pedres i la profunditat del temps. Per a Gerard Castellví, el transcendent és tot allò que emergeix d’un espai sagrat, del seu silenci, que, com en la cultura japonesa, no és buit sinó plenitud. «En el silenci, la tasca més important és no fer res. No s’ha de fingir, aconseguir ni conquerir res.» És una mirada conscient sense prerequisits, un deixar anar fins que emergeix la veritat.

Reflexiono constantment sobre què s’amaga realment darrere les nostres percepcions. Em pregunto si la manera com experimentem les sensacions reflecteix fidelment la veritat, aquella veritat que tots desitgem descobrir i que sovint es troba en els racons més profunds, una veritat que cal desenterrar i que, paradoxalment, ens aboca a la incertesa quan finalment la trobem.