Singuli. La ciutat idiota
Singuli. La ciutat idiota
Un programa d’arquitectura anarquista
19.09.26 | 10.01.27
A cura de Martí Peran
L’idiota és la persona simple; una presència lleugera que transmet un únic missatge: la vida simplement es dona; no hi ha res imprescindible a dir, i molt menys res essencial a fer.
L’idiota no defuig de les responsabilitats públiques, sinó que, al contrari, assumeix la missió més complexa: arruïnar-ho tot per assegurar que les coses sempre esdevinguin d’una manera diferent. Aquest pla de la més absoluta indeterminació i de totes les possibilitats coincideix amb el buit anàrquic.
L’idiota és, per això, el veritable anarquista i, en conseqüència, aquell que ens obliga a formular la qüestió política fonamental: com es podria concebre un agrupament d’idiotes? Com es pot concebre la paradoxa d’una polis constituïda per singularitats radicals i irreductibles? Com es pot descriure, doncs, una ciutat anarquista?
Singuli és el terme llatí que significa «cada un», l’«un» d’«un per un» dins d’un tot; en altres paraules, un singular que només és concebible dins del marc d’una entitat plural: una comunitat, una ciutat. Per això, ara proposem Singuli com el topònim d’aquella improbable ciutat dels idiotes, on cada individu roman com a un singular absolut (idiotikós) i on la comunitat, per paradoxal que pugui semblar, es constitueix d’una manera im-política.
L’exposició proposa un recorregut per noranta-nou exemples de projectes –reals o ficticis–, que expressen alguna cosa de Singuli. Cap dels exemples no es correspon amb a ciutat idiota i anarquista, però tots els models la ronden des d’algun angle. Singuli no existeix o, si ho preferiu, batega a tot arreu. El repertori poc ortodox de casos presentats amb les projeccions es completa amb maquetes retallables dissenyades per Domènec (“Singuli, La Ciutat de Paper”) i el treball STELO, una producció de Jordi Colomer, concebuda per a aquest projecte, basada en una peculiar evocació de l’esperanto, aquella llengua artificial que pretén crear un espai de fraternitat.
Aquest projecte acompanya l’assaig de Martí Peran La ciudad de los idiotas. Un programa anarquista (Ediciones Asimétricas. Madrid, 2026) i és una continuació de L’Idiota, presentat al M|A|C el gener de 2025.
Fotografia:
Pieter Brueghel el Vell | Joc de nens, 1560 (fragment)
