Solstici-Janus. Allò que no pot ser anomenat

Una trobada que realment és un comiat. Encara que també és una celebració. Caminant travessem un oasi estrany submergit entre plantes que flanquegen falsos murs d’una arquitectura dels noranta. Tot això forma part d’un paisatge octogonal coronat per una cúpula – segons diuen – capaç de captar energies i sons. Una cúpula com un metrònom que hipnotitza. Solstici-Janus neix d’un fet que ha d’arribar: el trasllat de Sala d’Art Jove a un nou espai. Aquest desplaçament suposa continuar sostenint la institució fora del context que l’ha configurat, sent conscients que tota reubicació afecta, no únicament a una estructura física, sinó també als llaços comunitaris que la sostenen i junt als que conviu.

Aquesta trobada és una invitació a estar, a palpar i a conèixer amb els nostres cossos aquells racons de l’arquitectura que rarament s’han pogut transitar. Per fer-ho, hem convidat a quatre artistes que en algún moment o altre han format part de Sala d’Art Jove.

A cura d’Eva Paià i Javiera Cádiz Bedini

PROGRAMA

18h_«a l’aguait!» de Joana Capella Buendia

18:40h_«tres possibles guions per a sortir del pas» de txe roimeser

19:20h_«Bigotis» d’Estel Boada i Daniel Moreno Roldán