System of Magical Defence - Sejal Parekh
System of Magical Defence (2025)
Obra d’imatge en moviment de durada prolongada (politàpica; presentada a LOOP com un tríptic) amb so de canal únic, text, teleprompter i etiquetes retallades.
Emergint a la intersecció d’una formació de batalla mitològica i una memòria sonora, l’obra vincula la coreografia del Chakravyuh de l’èpic Mahabharata amb la feina rotatòria d’una pedra de moldre domèstica. La rotació funciona tant com a estructura com a metàfora, una disciplina que organitza cossos al servei mentre afluixa els límits de l’agència. La instal·lació privilegia l’escolta com a mode de coneixement: so, text i imatge en moviment actuen com a materials co-iguals, atraient els espectadors a un camp perceptual on meditació i dissonància coexisteixen.
La implacabilitat marca el tempo. La repetició es converteix en un pols que sosté fins i tot mentre esgota, registrant la resistència a través de registres físics i psíquics. Dins d’aquesta cadència, emergeixen estats d’eufòria, breus, que desestabilitzen qualsevol oposició simple entre cura i força.
La peça gira entorn de rituals de treball que suportem amb amor, repetim i ens rendim a ells, rituals construïts per nosaltres abans de sortir de l’úter. Resistim i cedim a ells per igual. Com Abhimanyu, sabem que hi entrarem i, en algun lloc profund, ens perdrem. La il·lusió de triar: la participació es revela com predeterminada, fins i tot mentre cridem a l’èter, essent testimonis de violència que no podem aturar mentre seguim immersos en sistemes que exigeixen la nostra complicitat.
Escenificada com a tríptic per LOOP, System of Magical Defence estableix un pols implacable en què l’eufòria i el cansament coincideixen breument. La promesa de la pedra de proporcionar aliment roman inseparable de la seva abrasió; la bellesa del patró, de la seva brutalitat. En el nostre moment contemporani, sentim aquesta tensió molida, essent testimonis del genocidi a través de pantalles mentre la vida continua. Les nostres rutines diàries continuen mentre els mons col·lapsen fora del nostre abast.
Sejal Parekh (Regne Unit, 1979) és una artista multidisciplinària que treballa entre Barcelona i Londres. Sejal va obtenir el seu BA a Winchester School of Art el 2002 i el seu MA al Royal College of Art el 2025.
La seva obra ha estat presentada a Somerset House, Museu Tàpies, MACBA, The Stone Space Gallery, Londres. Exposicions col·lectives recents inclouen We The In-Between a VHC Gallery, Pune, Índia; Ad Interim a Hope93, Londres; Restricted Code a PS, Londres; What Does Home Sound Like? a Hangar Gallery, Londres; The Archive per Procreate Project a Gallery Ovada i MoMA Oxford; i Fluckpunct a Tangent Projects, Barcelona. Sejal ha rebut encàrrecs per realitzar obres site-specific a La Roca Village, Espanya, i per Art Meets Apolo, amb Galería Senda. La seva obra forma part de la Col·lecció Soho House.
