Taules Rodones - Un arxiu impropi d'Helena Muñoz

Taules Rodones

Aquestes sessions estan pensades per reflexionar en relació a la investigació portada a terme al llarg de la residència d’Helena Muñoz a EART, qui moderarà les jornades.

Taula rodona amb institucions culturals
19 de març del 2026  a les 18:30 h
Una conversa per reflexionar conjuntament la funció i el sentit de l’arxiu a les institucions i quines són les seves pràctiques de documentació.

Institucions participants:
\ Museu Tàpies (Maria Sellarés)
\ MACBA (Yolanda Jolis)
\ MNAC (Nuria Solé)
\ EART (Víctor Lobo Sastre)

—

Taula rodona amb agents culturals
16 d’abril del 2026 a les 18:30 h
Una conversa entre agents culturals, per entendre quina és la visió parainstitucional sobre l’arxiu i quina és la relació que estableixen amb la documentació a través de les seves pràctiques relacionals i educatives.

Participants:
\ Yolanda Riquelme y Beatriz Martins (La Liminal)
\ Silvia Galí y Myriam González Sanz(ACEP – Asociación Catalana de Educación Patrimonial)
\ Aida Sánchez de Serdio (Investigadora i professora)

Jornades amb inscripció prèvia

*

Un arxiu impropi és una recerca que té com a objectiu revisar l’existència i inexistència d’arxius vinculats a les pràctiques educatives i de mediació en institucions culturals, partint del mateix arxiu de l’EART, que esdevé una excepció en la conservació de documentació vinculada a aquest tipus de projectes gràcies a la naturalesa de la seva activitat centrada en l’educació i el seu recorregut de més de trenta anys. La recerca posa el focus en la manca d’estructures que preservin i facin accessibles tots aquests materials que són un testimoni del que succeeix en aquest camp. Així mateix, partint d’una reflexió crítica de la noció d’arxiu, aborda el prototipatge de possibles recursos per la documentació dels processos i creació i cura d’arxius en el marc de les institucions culturals, centrant-se concretament en la institució museística.

Mentre que els departaments de museografia compten amb arxius consolidats, centres de documentació i biblioteques especialitzades en art, els departaments d’educació i mediació depenen sovint de l’esforç de les treballadores en la documentació, preservació i arxiu de les pràctiques que porten a terme. Així doncs, el que avui podem trobar és més aviat un anarxiu, és a dir, un arxiu dispers, fragmentat i desordenat, resultat de la voluntat i la necessitat de les mateixes professionals en documentar i preservar aquells rastres que puguin posar en valor tant la pròpia tasca com allò que succeeix en els processos que es donen.

La dispersió, precarietat, indeterminació, desestructuració i inclús inexistència de documentació evidencia, per una banda, la situació de l’educació i la mediació cultural en el sí de les institucions culturals que, tot i que avui en dia aquestes depenen i es defineixen a partir de la seva funció social, continuen mantenint un caràcter subordinat i accessori respecte altres àrees. Per una altra, deixa veure la impossibilitat de fer recerca en aquest àmbit, propiciar la transferència de coneixement i aplicar noves perspectives crítiques que ens permetin saber què replicar o què millorar d’allò que fem però també d’allò que encara ens falta per fer, entre d’altres.

En el seu desplegament, el projecte vol contribuir a generar eines i recursos per repensar i crear processos de documentació i espais de conservació i estudi de les pràctiques educatives i de mediació. Per això, la recerca obre dos espais de reflexió convidant a veus del sector. En primer lloc, es convida a diferents representants de institucions museístiques de Barcelona per, desde diferents àmbits de treball, situar l’escenari en el que ens trobem i cap a on volem anar respecte a les qüestions plantejades. En segon lloc, comptant amb associacions sectorials i professionals independents que, des d’un espai liminal entre el dins i el fora de la institució, ens puguin parlar de la seva pròpia experiència en l’àmbit de l’educació i la mediació pel que fa als processos de documentació i arxiu.