Un paisatge ja ple

Un paisatge ja ple intercedeix en la construcció dels imaginaris que operen entorn de la noció de paisatge i la manera en la qual aquests el modelen, l’exploten i s’hi projecten. La Catalunya Central, des d’aquesta perifèria on s’insereix és receptacle de dues lògiques extractivistes del paisatge: aquelles pròpies del món rural i també aquelles que operen als entorns urbans. Qui entén el paisatge des del seu buit, posa de manifest la seva voluntat d’ocupar-lo. La imatge que les perifèries, les ruralitats, són espais disponibles sorgeix després de dècades de silenciament dels discursos que d’elles emanen.

Per aquest motiu, a Un paisatge ja ple es proposa un discurs curatorial que integri el contrast entre diferents imaginaris pel que fa al paisatge en diàleg amb tres artistes emergents locals. Elles tres són artistes que miren el seu entorn des d’un ‘endins’, tot adreçant críticament les conseqüències de l’acció antròpica com a símbol de la cada vegada més ferma dissolució dels límits entre l’estètica, l’ètica i la política en un moment de crisi ecosocial.

Camps en flor i la decadència de la indústria: allò abjecte també és llar.