jornada de performance «un paisatge reverberant, laberíntic, fangós, dens i estrellat» a cura d’amor rumor

«Una exposició és un paisatge, un ecosistema de relacions vulnerables on som convocadis per l’espessor de l’entorn, per la complexitat del que ens envolta. El paisatge on ens situem no és el clar del bosc, però el té com a centre i com a promesa de l’existència d’un horitzó pausat i lluminós, sempre més enllà però sempre a la vora. Així, prenem la idea de paisatge no com a referent de l’ideal, sinó com a espai de tensions, com a marc on floreixen les problemàtiques que afecten el nostre present i es desfan els binarismes.

Com sona una sala buida quan deixa d’estar-ho? Com sona un bosc quan hi broten les llavors? Com es para atenció al soroll de fons quan hi ha tantes veus?”

PROGRAMA