Intervenció “Una cambra pròpia” reivindica el paper de la dona dins la història del disseny

L’intervenció “Una cambra pròpia” reivindica el paper de la dona dins la història del disseny i és un homenatge a totes aquestes dones que han tingut una vocació per la disciplina del disseny de mobiliari i el petit objecte i, sobretot, que han aportat el seu enginy i intel·ligència en el sector. Deu dissenyadores contemporànies han creat diferents mobles i objectes inspirats en la persona o el llegat d’artistes precursores en el món del disseny. El títol “Una cambra pròpia” fa al·lusió a l’assaig “A room of one’s own” de Virginia Woolf.  Una analogia transportada al món de les arts aplicades, que recrea una habitació composta de 10 peces úniques de mobiliari que Sanna Völker, Laura Molina, Carla Cascales, Marria Pratts, Ines Sistiaga, Jana Tothill, Mariadela Araujo, si.atelier, Rosa Cortiella i Mago Hart han creat inspirades cadascuna en una dissenyadora pionera.

• Carla Cascales s’inspira en Eileen Gray (Enniscorthy, 1878 – París, 1976) amb Chaise longue: El punt de partida per a dissenyar aquesta peça, comença amb una pregunta. Com seria la construcció més icònica i personal de Eileen, la vila E-1027, si fos una butaca? Donat que la casa va ser pensada com a residència de vacances d’estiu, Cascales dissenya una butaca que podria funcionar com a “gandula” pensada per a reposar prop de la mar, llegir al sol, descansar…

Carla Cascales, amb seu a Barcelona, barreja el minimalisme amb influències arquitectòniques com el brutalisme i una forta essència mediterrània. La seva obra s’inspira en l’estètica japonesa del “Wabi Sabi”, posant l’èmfasi en la bellesa de la irregularitat i la impermanència. Cascales explora constantment l’essència de les formes i equilibra materials naturals, donant gran valor a l’autenticitat. Troba profunda inspiració en la fluïdesa, la calma, la profunditat, els reflexes de la llum i la vastesa del Mediterrani.

Carla Cascales ha realitzat exposicions individuals a ciutats com Barcelona, Madrid, Londres i Los Angeles, i ha creat instal·lacions artístiques a institucions com Matadero Madrid i La Caixa a Barcelona. La seva obra forma part de les col·leccions d’institucions com MACBA i la Fundació Masaveu Peterson. Va ser nomenada Millor Artista Emergent a la fira Swab d’Art de Barcelona.

• Ines Sistiaga s’inspira en Lilly Reich (Berlin, 1885-1947) amb Cadira d’escriptori: Aquesta versió de la cadira MR 10 Weissenhof teixeix literalment la biografia de Lilly Reich a l’objecte. El disseny original va ser una obra de la que van ser coautors Lilly Reich i Mies van der Rohe, l’any 1927. En aquesta interpretació, Sistiaga transforma en un seient doble aquesta peça, i la seva intervenció en el disseny triangula l’autoria entre el duet creatiu, a l’hora que posa llum sota l’ombra de Mies per il·luminar la perdurable influència de Reich al món del disseny i l’arquitectura.

Inés Sistiaga és una dissenyadora i investigadora tèxtil que resideix a Madrid. Després d’estudiar Joieria a l’Escola Massana de Barcelona, es va traslladar als Països Baixos per cursar la carrera de disseny a la Design Academy Eindhoven. Professora universitària, a més de dissenyadora independent, evoluciona com a investigadora tèxtil i programadora de punt, i ofereix assessorament en projectes creatius.

Amb el seu treball, centrat principalment en l’exploració de materials i estructures tèxtils, desenvolupa estudis que van des de la funció a l’estètica i de la tècnica a la decoració. A través de processos de prova i error, Inés explora llenguatges visuals i construccions materials mitjançant la tecnologia artesanal i la digital. Per Sistiaga, el tèxtil és una eina. La seva investigació es materialitza en propostes dins del camp del Disseny i l’ interiorisme

• Jana Tothill s’inspira en Anni Albers (Berlin 1899 – Connecticut 1994) amb Cortina: Inspirada en els teixits pictòrics d’Anni Albers, aquesta peça és una oda als espais que anomenem propis i una indagació sobre la nostra capacitat col·lectiva d’observar el nostre entorn. Aquí, el concepte de llar i lloc és important: com a esfera associada sovint a la dona, l’artista es va dedicar a crear la cortina encoixinada com un projecte de tres generacions amb la seva mare i la seva àvia.

Dissenyadora i investigadora amb un fort enfocament en pràctiques sostenibles i metodologies de disseny innovadores. Llicenciada en Disseny d’Espais per la Universitat de les Arts de Londres i Màster en Disseny per a Futurs Emergents per l’Institut d’Arquitectura de Catalunya, aposta per crear experiències transformadores en l’àmbit del disseny. La seva àmplia formació professional inclou funcions en investigació de disseny, comissariat i educació, destacant la seva adaptabilitat i dedicació per impulsar canvis positius a la indústria.

El seu treball se centra en la investigació i exploració de materials, involucrant-se en solucions sostenibles i innovadores, l’urbanisme i el desenvolupament d’espais de convivència intergeneracionals, així com, experimentant amb nous mètodes i teories de disseny, com el posthumanisme i el materialisme feminista. Una part fonamental del seu treball també es basa en col·laborar amb altres dissenyadors i artistes per crear instal·lacions i experiències que provoquin la reflexió.

• Sanna Völker s’inspira en Aino Aalto (Helsinki 1894 – 1949) amb Miralls: Inspirats en el folklore escandinau i les obres de vidre de l’arquitecta finlandesa Aino Aalto, els miralls adopten una forma tridimensional d’ones d’aigua reflectores. Näkki és el conte folklòric d’un esperit místic de l’aigua que aguaita en llacs, estanys i l’aigua tèrbola sota els ponts, captivant als qui llegeixen a la recerca del seu propi reflex.

És una dissenyadora d’origen suec que treballa entre Escandinàvia i Espanya. El treball de la Sanna es pot descriure com una recerca de l’equilibri entre la cruesa i el refinament, l’harmonia i la intriga. Els seus dissenys solen tenir referències de l’arquitectura manifestats en mobles i objectes de formes pures. Treballant amb materials naturals, les seves peces consisteixen en clares geometries d’ expressió atemporal.

• Marria Pratts s’inspira en Charlotte Perriand (París 1903 – 1999) amb Escriptori

Marria Pratts (Barcelona, 1988) és una artista que desprèn una aura desinhibida i espontània a través de les seves creacions. Inspirat en el seu entorn més immediat, a l’Hospitalet, el seu treball es pot interpretar com un desafiament a les estructures de la nostra societat, a les contradiccions que impregnen el paisatge urbà i als reptes de viure sota l’amenaça constant de la gentrificació. Amb el seu instint per a la creació artística, Pratts transmet una encoratjadora sensació de resiliència. Al llarg de la seva trepidant carrera ja ha exposat amb ‘Panorama 21’ al MACBA (Barcelona) i ‘Lil Ghost Say Hello’ a Anvers (2021), va tenir 3 solo shows l’any passat, ‘I love U Freestyle’ a Colonia, ‘1 Possession Drift’ a Barcelona i Melted with U’ a Nova York , i aquest any ha exposat ‘1 Sarda 3 Fantasmes’ al Liceu de Barcelona, ‘Welcome To My Garden’ a Anvers i Big Landscape a Tokyo.

•  – Laura Molina s’inspira en Eva Zeisel (Budapest, 1906 -2001) amb Gerro: La peça és un acostament a l’imaginari d’Eva Zeisel. Una “digestió” del seu univers formal; una assimilació progressiva dels codis que identifiquen el seu treball com a dissenyadora. Això va implicar treballar amb les seves seccions corbes fins a arribar a les formes orgàniques de volums nets de Molina i compartir amb ella l’elecció de la ceràmica acabada en blanc; emfatitzant aquesta falsa simplicitat que tant caracteritza el treball d’aquesta mestra del lúdic.

Laura Molina, nascuda el 1974 a Alacant, Espanya, va començar la seva carrera en l’escultura i l’art gràfic. Més tard, va fer la transició cap a rols en institucions públiques i empreses privades relacionades amb l’art, la creació i el patrimoni cultural. Cal destacar que va ser directora d’intervencions artístiques a General de Producciones y Diseño S.A. durant quatre anys. El 2011, la seva passió pels objectes la va portar a cofundar Todomuta Studio amb el dissenyador i fotògraf Sergio Herrera on exerceix com a directora creativa. També té el càrrec de directora d’art a Icaria Atelier.

• Mago Hart s’inspira en Lina Bo Bardi (Roma, 1914 – Saõ Paolo, 1992) amb Gots: Lina parla sobre integrar la transformació i la forma en la qual l’ésser humà es troba en constant canvi, per això mateix l’autora pensa en un futur, com canviaran les necessitats i comportaments, i com es pot modificar el nostre vincle amb l’aigua, portant-la a redefinir l’ergonomia de les eines que utilitzem diàriament, i en aquest cas puntual, el got, com un objecte de luxe.

Magdalena Hart (Mago) és una artista digital i dissenyadora d’instal·lacions interactives del Regne Unit / Uruguai. Co-fundadora del col·lectiu Akyute (2019), en el qual es centren a integrar la naturalesa a l’era digital. En la seva pràctica, utilitza la tecnologia com a eina per a reconnectar l’ésser humà amb el seu entorn i els sistemes naturals, unificant el disseny d’experiències, el so generatiu i les arts audiovisuals.

• Si.atelier s’inspira en Franca Helg (Milán, 1920 – Ibídem, 1989) amb Làmpada: la visió innovadora de Franca Helg en el disseny de productes, especialment en l’ús de nous materials i mètodes de producció, destacant el seu brillant treball amb el teixit de vímet es plasma en aquest llum que combina funcionalitat i artesania, creant un espai acollidor i personal on la il·luminació té una funció pràctica i emocional.

Si Atelier són Sonia i Isabel, dissenyadores de producte, espai, i creadores. Unides per les mateixes preocupacions i intencions, el seu repte és aconseguir la fusió perfecta entre cada espai i el seu contingut. El propòsit de Si Atelier és provocar noves sensacions per generar experiències úniques a través de textures, llum i el temps d’exposició.

• Mariadela Araujo s’inspira en Andrée Putman (París, 1925- 2013) amb Catifa Courage: una peça projectada i construïda a partir d’un icònic disseny de catifa per a l’hotel Morgans, en la particular manera de Andreé Putman de concebre el seu treball “A vegades fa falta valor per a prendre una decisió que podria escandalitzar a alguns, però que resulta ser la correcta”.

Mariadela Araujo és una artista, dissenyadora i educadora veneçolana/espanyola amb seu a Barcelona. Opera un estudi on explora tècniques tèxtils tradicionals com el teixit i el brodat, creant obres d’art, objectes funcionals i instal·lacions amb colors vibrants. Mariadela ha estat reconeguda per AD Magazine Spain com una de les millors dissenyadores espanyoles. Ha creat diverses obres d’art, des de grans instal·lacions per a espais públics fins a peces experimentals més petites. Els seus clients inclouen Loewe, Saatchi Art, EÈRA, WeWork, i altres. La seva obra ha estat exposada a ciutats com Brussel·les, París, Barcelona, Rotterdam, Amsterdam, Mallorca, Caracas i Erevan.

• Rosa Cortiella s’inspira en Maria Pergay  (Moldova, 1930) amb Taula Auxiliar: Els forats i les ombres de la “Rare dining table” de Maria Pergay inspiren la reinterpretació d’una peça prèvia de Rosa Cortiella “El pes de l’absència” transformant el material ceràmic pintat en porcellana de color en dos cilindres concèntrics foradats i resistents que semblen de metall, és l’absència de material el que converteix aquesta peça en una taula escultural amb sobre de cristall.

Rosa Cortiella sempre ha mostrat interès en promoure les infinites opcions creatives amb tots els mitjans ceràmics. El seu treball ha estat reconegut de manera professional en exposicions i competicions nacionals i internacionals. Té una llicenciatura en Belles Arts de la Universitat de Barcelona, amb especialització en pintura, i un grau en ceràmica i escultura. S’ha dedicat professionalment a la ceràmica des de 1988 i està interessada en l’experimentació formal i artística en el mitjà ceràmic. La seva formació multidisciplinària li permet moure’s des de l’escultura fins al desenvolupament de productes o la investigació de colors. Durant molt de temps, el seu treball s’ha centrat en el disseny i la producció de sèries limitades, principalment en l’àmbit de l’alta cuina. Combina la seva carrera professional amb la docència i tallers de ceràmica.