Una hora més de llum, Odysseas Yiannikouris

Una hora més de llum forma part del cicle Eidôla, un projecte de recerca que concep la llum com una matèria tangible de l’espai. El terme eidôla, procedent de la filosofia atomista, designa aquella substància intermèdia que es forma entre els objectes visibles i l’ull que els percep. Més que una teoria de la visió, proposa una reflexió sobre l’interval: aquell camp on la llum transporta informació, memòria i posició.

Les peces presentades a l’Espai Souvenir funcionen com a dispositius òptics. No representen un paisatge determinat, sinó que activen les condicions lluminoses del lloc. Superfícies blanques i relleus capturen, desvien i concentren les variacions de llum natural i artificial. L’obra reacciona a l’hora del dia, a la intensitat de l’exterior urbà, a la presència i al moviment dels visitants.

En determinades condicions poden aparèixer figures irisades relacionades amb els anomenats “pinzells de Haidinger”, un fenomen entòptic vinculat a la polarització de la llum. Aquestes formes no pertanyen estrictament a l’objecte, sinó que emergeixen en la mateixa fisiologia de la visió. La percepció deixa així de ser un instrument estable i esdevé un procés sensible, variable i situat.

L’exposició coincideix amb el canvi a l’horari d’estiu. El capvespre es retarda una hora. Aquest desplaçament administratiu del temps modifica la relació entre interior i exterior, entre arquitectura i sol. La llum que travessa l’espai no respon únicament a un cicle natural, sinó també a una convenció col·lectiva.

A mitjans de mes, el projecte s’activa fora de l’espai expositiu mitjançant una acció col·lectiva a l’espai públic. Les peces es traslladen temporalment a l’exterior per experimentar la seva refracció sota llum directa. En aquest desplaçament, el dispositiu es transforma: la intensitat solar, les superfícies urbanes i la presència compartida amplifiquen el fenomen perceptiu.

Entre interior i exterior, entre llum regulada i radiació oberta, Una hora més de llum explora un territori intermedi. El paisatge ja no es presenta com a imatge distant, sinó com una experiència que es construeix en l’acte de veure.

Comissariada per Fabrizio Contarino

Con el apoyo del Institut de Cultura de Barcelona

Odysseas Yiannikouris (1984) és un artista visual que treballa entre França i Barcelona.

El seu treball explora el paisatge com una arqueologia del territori, combinant fotografia, instal·lació, dibuix i text. A partir d’eines de l’arquitectura i la geografia, investiga identitats translocals i les dimensions invisibles dels llocs en relació amb la crisi ecològica contemporània.

Format com a arquitecte, va desenvolupar durant una dècada una mirada crítica sobre la transformació del paisatge. Després de la seva residència a la Villa Medici de Roma (2017–2018), la seva pràctica es desplaça cap a l’art, qüestionant la noció de “projecte”.

El seu treball s’ha desenvolupat en contextos internacionals com Nature in Solidum (Haut-Jura), Crossroads (frontera hispano-francesa), ¡Viva Villa! (Marsella) o Arte Laguna Prize (Venècia).