L’artista Helena Civit presentarà el seu projecte “Una visión incierta” el proper 5 de Setembre, després de ser seleccionada per a rebre la beca Invited de Homesession, en el marc d’una col·laboració amb La Escocesa.
Una visión incierta
5-7 Setembre, 18-21h
8 Setembre 12-15h (vermut de clausura)
Les tauletes de cera van ser un suport estès per a l’escriptura durant tota l’antiguitat clàssica i l’Edat mitjana, fins i tot més esporàdicament fins a escassos segles enrere. Sobre una taula petita de fusta, o sovint dues d’elles unides en forma de díptic, s’estenia una fina capa de cera d’abelles, que podia estar pigmentada amb carbó. S’escrivia incidint sobre aquesta superfície mitjançant una eina punxant, l’estil, l’extrem posterior del qual solia estar aplanat per a poder esborrar els senyals i reutilitzar la tauleta. Així, la cera constituïa un mitjà tou, flexible, i portàtil, en el qual apuntar amb agilitat i tornar a esborrar, recollint successius pensaments i dades no destinades a la memòria mil·lenària.
Una visión incierta gravita entorn a aquesta superfície cérea, viscosa, vulnerable.
L’abocament del líquid en làmines articula un mode de treball. Gradualment, la substància contenidora de signes desborda, deixa enrere el seu suport rígid i se sosté, difícilment, a si mateixa.
Matèries enganxoses, que taquen, cobreixen, o impregnen: la cera d’abelles o el seu símil blanquinós, la cera de parafina, la goma aràbiga, la colofònia, el grafit, el betum, el carbonet; són en diferents genealogies vehicles de signe i de traç. Aquí, flueixen i solidifiquen i romanen sense rebre aquesta carrega significant. La inscripció que no es produeix tensiona la superfície muda només com a potència latent. El silenci és sostingut.
La tabula rasa, no obstant això, no emergeix com a tal – mes aviat, la quietud revela murmuris lleus, sediment del temps, marques acumulades de processos successius. Apel·len a un acostament sensible, a una curiositat arqueològica, a l’escolta i al tacte.
–
Helena Civit Kopeinig (Villach, Àustria, 1997) és artista visual i multidisciplinària. Sobre un recorregut arrelat en les Belles arts (UB, 2019), el disseny editorial (Escola Massana, 2021), la fotografia i els llenguatges pictòrics, actualment en la seva pràctica desplega percepcions entorn de la imatge, la creació visual i la cultura de la visibilitat submergint-les en els llenguatges del tàctil i el matèric. Observa en els processos de taller així com en els hàbits quotidians el vaivé en el qual dialoguen cos, mirada, objecte i eina, i li interessa la idea d’intercanviar i complicar els seus rols i lògiques.
Col·labora: La Escocesa
