Velar. Carlos Herraiz
Després d’un temps de joc i experimentació, inclosa la seva participació a la nostra residència Lenta, a través de materials com la cera, la tela, el fil i el paper, Carlos Herraiz explora la idea del vel com aquest territori ambigu entre l’ocultar i el revelar. La naturalesa mateixa de la cera permet a l’artista habitar aquest espai liminar i assenyalar aquest lloc intermedi.
El procés mateix és el que dictamina l’esdevenir de les peces: cobrir, cosir, superposar, deixar que els materials es barregin i es transformin. La cera fixa, però també difumina; la tela protegeix i deixa passar; el fil uneix fragments i marca recorreguts. Res no es mostra del tot, però tampoc no s’amaga completament. Cada obra queda suspesa en aquest punt on la imatge apareix i desapareix alhora.
El procés esdevé així una forma de velar: no per ocultar, sinó per cuidar, per alentir la mirada i permetre que allò que hi ha a sota romangui latent. Els materials, amb les seves pròpies qualitats, marquen el ritme del treball i obren petites escletxes on el visible es torna incert.
