Vermut poètic amb Miquel Serra i Eduard Escoffet
Els rastres
Anem fent camí en un sol sentit, probablement poc conscients del que arrosseguem, allò que de manera tan evident ens conforma. Com un cometa que no pot desfer-se de la seva estela de pols i gel mentre frega els seus planetes preferits, d’aquesta sort ens presentem a cada període vital, a nous amics i noves cases, sense acabar de veure la cua completa, que a cada passa és més extensa i ens condiciona el camí. Krishnamurti és taxatiu amb això: s’ha de saber morir al cap del dia per despertar net, ser lúcid i discernir el que és valuós entre el que construïm.
Aquesta doctrina demana una gran perseverança, i és possible que en el procés Escoffet i Serra compensin l’esforç amb la seva pròpia visió del rastre i com el fan servir com a material d’enderroc per a lletres i versos. Una manera entre milers per sentir-se propers entre ells mateixos, encara que sigui una il·lusió.
A càrrec de:
Eduard Escoffet, poeta especialitzat en poesia sonora i recitals en directe, amb presència en festivals i centres culturals internacionals com el Centre Pompidou, el Reina Sofía i el Sónar. Ha publicat diversos llibres de poesia, com Gaire i Menys i tot, com també projectes interdisciplinaris com el film de realitat virtual Cos endins i el disc Bastida. Ha dirigit festivals com Poesia i + i Barcelona Poesia, i ha comissariat exposicions sobre poesia experimental.
Miquel Serra, enginyer tècnic agrícola. Ara regenta la llibreria Espirafocs, a Inca. Als 34 anys va autoeditar-se el seu primer disc, Opilions, que han seguit un bon grapat de discos més amb Foehn Records. Al març d’enguany presentarà un nou disc llibre anomenat Consolacions. L’any passat va rebre el Premi Ciutat de Palma pel seu últim disc, Las Hayas Arce. Finalment, amb Edicions del Despropòsit, el 2014 va publicar el llibre miscel·lani Formigues vermelles, i el 2021, el llibre de relats Pendents que arribin els conqueridors, amb l’editorial Empúries.
Activitat en el marc del Festival En altres paraules.
