GRAF, la plataforma que reuneix les entitats d'art contemporani per a fer comunitat.

Subscriu-te per a rebre la Newsletter GRAF,"aquí"

Octubre 2015
per Juan Canela (BAR Project)

La tornada a l’escola: intensitat “turbo”

No podem negar que la tornada a l’escola ha sigut potent a Barcelona. El mes d’octubre ha arrancat amb la primera edició del Gallery Weekend a la ciutat, un esdeveniment que a comprimit en un cap de setmana llarg inauguracions a la majoria d’espais comercials de la ciutat, i activitats en altres tipus d’espais que completaven la proposta. Es va poder llegir per les xarxes socials que tal vegada hagués sigut més conseqüent anomenar-ho Barcelona Art Week, per no deixar fora totes aquelles propostes que no són galeries…

Alguns dels projectes van poder veure’s només durant el cap de setmana, com el programa Composicions, comissariat per Latitudes (Mariana Cánepa y Max Andrews) o la fira Swab, que es va celebrar també durant el cap de setmana, amb diferents programes comissariats que poc a poc van elevant el nivell de la fira, com els Solo Swab amb Direlia Lazo i Carolina Ariza, Swab Seed amb David Armengol, Myfaf amb Rosa Lleó o Zaida Trallero entre d’altres.

El Gallery Weekend ha servit com un accelerador que ha impulsat la temporada artística, ha imprès una intensitat “turbo” que ha fet suar a molts en els seus recorreguts per la ciutat; ara tal vegada la qüestió sigui aprofitar l’efecte turbina, però proposant una “desacceleració” del temps, un tipus de disponibilitat i atenció que funcioni com una sustracció del remolí. I en aquest sentit és on podem apuntar a algunes de les propostes que podem disfrutar aquest mes a la ciutat, que emergeixen del remolí però arriben més enllà, i altres que s’aniran afegint a la seva circulació. Descomprimim per refrescar la mirada; proposem un recorregut aleatori que serpeteja a través de diferents exposicions que ofereixen espais de comunicació fragmentats, possibilitats de comunicació no lineal i poc narrativa, on allò insegur, inacabat, amagat o desconegut són protagonistes. Guiats per la intuició, el desig i la proximitat, sortim a passejar.

I per començar al costat de casa, el 9 d’octubre es celebra el finissage de El coleccionista absent, una proposta de Rafel G. Bianchi i Lúa Coderch a Passatge Studio que ofereix una versió actualitzada de la pintura El Coleccionista de Estampas de Mariano Fortuny i que reuneix a diferents artistes de la ciutat.

Ja al centre, The Green Parrot presenta La noche es tan oscura que podemos verlo, la primera exposició individual a Barcelona de Teresa Sola Abboud, que continua la seva investigació en torn al llenguatge, el signe o la pèrdua de control a través d’una sèrie de nous treballs en vídeo, fotografia o instal·lació.

A prop, l’artista nort-americà Matt Madden presenta a EtHall el seu projecte 20 líneas, en el que el diàleg o la relació entre el dibuix i l’escriptura a partir d’un referent serveix de pretext per activar la seva dinàmica de treball, i seguir indagant en el còmic com a format.

Més dibuix –i més còmic– trobem una mica més a dalt, a la galeria Estrany-De la Mota, on Francesc Ruiz presenta Los Alrededores. Un dibuix reprodueix el perímetre exterior del bloc d’edificis on es situa la galeria, fixant-se en portes i aparadors com si formessin part d’una narrativa a activar formada per marcs o vinyetes que són a la vegada contenidors o reflectors de l’activitat que es produeix als voltants. Apareixen de nou interessos de Francesc com la psicogeografia i el détournament situacionista, el còmic com a constructor i modificador de la realitat i la inscripció de l’obra en el context inmediat on es mostra.

Pujant a Montjuïc arranca Quan les línies són temps, el nou cicle de l’Espai13 comissariat per Martí Manen. Rubén Grilo s’aproxima al camp de les idees des d’una mentalitat propera a la creació industrial. El seu projecte mostra material artístic que no és estrictament obra acabada, sistemes de display que poden ser obra i imatges de consum seriat carregades d’errors o gestos humans.

I acabem el recorregut de nou al Poblenou, on el 20 d’octubre s’inaugura Fins i tot, un paisatge tranquil, una proposta d’Angel Calvo Ulloa que aborda la idea de dissoldre’s, desaparèixer sense deixar rastre i la necessitat de tractar certa informació que ens permeti enfrontar-nos al que no perdura.

I ja que estem aquí, acabem amb un vermut al Tío Ché a la Rambla del Poblenou per completar la descompressió. Llestos per un altre “turbo”.


Text de Juan Canela (BAR project) per a GRAF.