Produccions

Novembre 2021
Ruta de autor 3/5
per Agustín Ortiz Herrera

Una història colonial del Gabinet Jardí

1

Superestrella de la Wikipedia, personalitat amb més esments en aquesta plataforma per davant de Michael Jackson. Carl von Linné, conegut com Linneo (Suècia, 1707-1778), va desenvolupar el sistema taxonòmic binomial modern que encara usem avui dia. Va dedicar la seva vida a la classificació de les espècies animals i vegetals. Amb nomenclatura en llatí.

Aprofitant l’expansió colonialista i les possibilitats de les noves circumval·lacions al globus, Linneo va idear un programa per a nomenar una infinitat de plantes “mai” abans descrites a Occident. Per a algunes espècies va fer servir com a arrel la terminologia vernacular. Per a unes altres, sobretot les més exòtiques, va llatinitzar, a manera d’homenatge, els noms dels seus deixebles i altres personalitats. Noms d’homes blancs i europeus.

Avui dia, la comunitat científica continua amb aquesta tradició taxonòmica. Epistemològicament parlant, la descripció i nomenclatura de les espècies permet desenvolupar i compartir coneixement a través d’un sistema universal, però també defineix una línia de separació entre l’ésser humà i l’entorn natural, entre cultural i salvatge. En aquest context, nomenar també significa posseir.

Link: <https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/>.

 

2

Whasingtonia filifera

Un jardí botànic no deixa de ser un gabinet de curiositats d’espècimens vegetals vius. Un lloc d’acumulació de coneixement que desitja satisfer la curiositat ciutadana moderna. En l’Exposició Universal de 1929 es va inaugurar el Jardí Botànic Històric de Barcelona, avui dia un lloc poc conegut. En ell, a més d’una representació d’espècies locals, es poden observar altres que van ser populars als jardins de l’oligarquia industrial del segle XIX. La Whasingtonia, per exemple, originària de la península californiana, es convertirà, una mica més tard, en tota una icona pop, incessantment reproduïda en les postals del Sunset Boulevard.

George Washington (1732-1799) va ser el primer president dels Estats Units i se’l considera el Pare de la Pàtria.

Link: <http://museuciencies.cat/wp-content/uploads/guiajbh.7501.pdf>.


Sunset Boulevard, © Alamy Stock Photo.

 

3

Bougainvillea

Al Jardí Botànic Històric de Barcelona també es troba aquest gènere de planta originària de les zones seques d’Amèrica del Sud i molt integrada en els paisatges pintorescos del clima mediterrani. Conegut, entre altres, amb els noms comuns de “bugambilia” al Perú, l’Equador, Xile, Guatemala i Mèxic; “papelillo” en la zona nord del Perú; “Napoleón” a Hondures, Costa Rica i Panamà; i “trinitaria” a Cuba, Panamà, Puerto Rico, República Dominicana i Veneçuela.

Louis Antoine de Bougainville, comte de Bougainville (1729-1811), va ser un militar, navegant i escriptor conegut per ser el primer francès a donar la volta al món. També va projectar un viatge al Pol Nord que mai es va realitzar. En la seva obra Viatge al voltant del món va descriure Tahití com un paradís terrenal, esbossant el concepte del bon salvatge que més tard influiria en els pensaments utòpics de Rousseau.

Link: <https://es.wikipedia.org/wiki/Buen_salvaje>.


Zincografia acolorida de J. Andrews, 1861.

 

4

Robinia pseudoacacia

Abans de deixar el jardí que estem visitant, us recomano buscar la falsa acàcia o acàcia bastarda. Originària del sud-est dels Estats Units i molt estesa en climes temperats com el mediterrani. Considerada com una de les cent pitjors plantes invasores d’Europa. Abans d’aquesta denominació era popular a les ciutats per la seva resistència a la contaminació. Les abelles adoren el seu nèctar.

Jean Robin (1550-1629) va ser un jardiner de l’antic Jardí del Rei de París.

Link: <http://exocatdb.creaf.cat/base_dades/#>.


Jardí del Rei, París, aquarel·la de Frédéric Scalberge, 1636.

 

*

Continuem la ruta entrant en el nou Jardí Botànic de Barcelona. Per a arribar aquí recorrem a peu l’Anella Olímpica. Aquest jardí està dedicat a la botànica de climes temperats com el mediterrani. Podeu trobar les tres espècies següents en la zona dedicada a la botànica australiana i en la dedicada a la recerca silvestre.

 

5

Banksia praemorsa

Aquí es poden observar diverses espècies de banksias, gairebé totes arbustos. Aquesta planta meridional s’adapta bé als focs regulars, ja que les seves llavors s’estimulen amb la calor obrint la seva pela per a germinar.

Joseph Banks (1743-1820) va ser un naturalista britànic que va viatjar juntament amb James Cook en el seu cèlebre viatge a les mars del sud entre 1768 i 1771. L’Endeavour va ser un navili noliejat conjuntament per la Marina Real Britànica i la Royal Society a la recerca de recursos i coneixements.

Link: <https://theconversation.com/removing-monuments-to-an-imperial-past-is-not-the-same-for-former-colonies-as-it-is-for-former-empires-140546>.


L’Endeavor en les costes de New Holland, Gran Barrera de Coral, pintura de Samuel Atkins, 1770.

 

6

Rhodanthe humboldtiana

Trobar aquesta planta no és fàcil. Està bastant amagada al jardí. Jo no vaig aconseguir veure-la perquè només creix a la tardor. Expliquen que les seves flors són de color groc.

Alexander von Humboldt (1769-1859) va ser un polímata: geògraf, astrònom, humanista, naturalista i explorador prussià. Pare de l’ecologia moderna.

D’ell expliquen que va ser el primer home a pujar al punt més allunyat del centre de la terra, el Chimborazo (l’Equador). I penso que seria important especificar, per no assumir presumpcions colonialistes, que va ser el primer home occidental.

Link: <http://www.cialc.unam.mx/cuadamer/textos/ca159-97.pdf>.


Estampa en color de Louis Bouquet a partir d’un dibuix de Lorenz Schönberger i Pierre Turpin.

 

7

Hieracium attenboroughianum

El Hieracium és un gènere de plantes comuna a Europa, però sobretot a la conca mediterrània. Es calcula que hi ha més de 12.000 espècies de les quals només 1.400 s’han descrit científicament. Espècies com el Hieracium plantegen el dilema que genera l’aclaparadora biodiversitat. Altres regnes biològics com els bacteris o els fongs resulten fins i tot més exuberants. No obstant això, es descriuen espècies noves cada any. Com aquesta, nomenada el 2004 en honor a sir David Attenborough, la carismàtica veu dels documentals de naturalesa de la BBC. Aquesta espècie no es troba a la ruta, ja que és endèmica del país de Gal·les, però es poden veure altres hieraciums a la part alta del jardí, concretament els que creixen de manera silvestre.

Link: <https://www.nationaltrust.org.uk/features/first-british-species-named-after-sir-david-attenborough>.


Fotografia de Tim Rich, 2014.

Ruta Graf amb Ruta de autor. Text de Agustín Ortiz Herrera, artista visual i investigador

Aquesta ruta forma part d’una sèrie de cinc en que participen altres quatre artistes i que s’aniran publicant en els pròxims mesos. Ruta de autor ha seleccionat quatre treballs que aborden les perifèries de Barcelona: les infraestructures d’Internet (Mario Santamaría), el jardí colonial (Agustín Ortiz Herrera), la gentrificació artística (Zaida Trallero) i el present sense casa (Leonor Urdaneta). Us convidem a llegir, caminar i continuar atentes.

Amb el suport de:
En col·laboració amb: