Per a la seva 18a edició, SWAB Barcelona fa un gir simbòlic i estructural: comença una nova direcció, un canvi de cicle i una reafirmació del seu esperit fundacional. En aquest Apropos parlem amb Carolina Díez-Cascón sobre aquest moment de canvi, de les tensions del mercat i el paper de les pràctiques independents en un sistema en transformació.
Swab 2025 s’emmarca sota el símbol del “solstici”, un moment de canvi que marca la fi d’un període i l’inici d’un altre. Quan es parla del solstici com a imatge d’aquest canvi, a què es fa referència? És un canvi de cicle simbòlic?
Crec que ens trobem davant d’un veritable canvi d’era. Es tracta, en definitiva, d’un progressiu allunyament d’allò humà en les nostres societats, on el creixement econòmic s’erigeix com a únic símbol de progrés, relegant la cultura i l’art a la seva condició transformadora. L’art no pot continuar concebent-se d’aquesta manera: no és possible demanar a les noves generacions que s’apropin al col·leccionisme quan ni tan sols poden accedir a un habitatge. El canvi, creiem, passa necessàriament per retornar l’art a la comunitat, a la seva funció social com a espai de creació, trobada i gaudi col·lectiu.
En un ecosistema artístic marcat per la precarització, les desigualtats sistèmiques i l’emergència climàtica, optar per l’autogestió, la col·laboració i les xarxes solidàries no sembla només una qüestió formal o estètica, sinó un posicionament actiu. Quan des de SWAB s’escullen aquests formats, és una declaració política?
El futur dels joves està avui travessat per la precarietat: no només en l’àmbit artístic, sinó també en la vida quotidiana. Es tracta de traçar camins compartits, de crear espais d’aprenentatge mutu on nodrir-se col·lectivament i fer de la vulnerabilitat un motor creatiu. Allà emergeix una força nova: una creativitat capaç de transformar la fragilitat en potència col·lectiva, d’abraçar-se, unir-se i acompanyar-se en el trajecte.
L’art com a bé comú, com a eina de transformació, com a espai col·lectiu, és una idea potent en molts discursos contemporanis. Però una fira, per definició, opera dins les lògiques de mercat: hi ha entrades, preus, vendes, visibilitat. Quins gestos es fan des de SWAB per sostenir aquesta tensió entre funció pública i realitat econòmica?
Una de les confusions més esteses dels darrers anys, fruit d’una mirada excessivament mercantilista, és reduir una fira a un simple espai de venda. Però, per definició, una fira és abans que res un espai de trobada, un fòrum.
Mercat i creació han de conviure dins d’un ecosistema equilibrat i sostenible: el mercat ha de permetre que els artistes puguin viure de la seva pràctica i garantir el respecte cap als professionals de la cultura, però alhora no pot anul·lar ni ofegar la llibertat creativa. Swab, com tot projecte, necessita trobar aquest punt d’equilibri.
A Swab això es concreta en gestos estructurals i simbòlics: donar cabuda a projectes independents i autogestionats al costat de galeries consolidades; oferir programes que acompanyen a l’artista i els espais participants en el seu desenvolupament a través de xerrades, tallers i espais de debat; apostar per formats col·laboratius que impliquen la comunitat i establir ponts interterritorials i interdisciplinaris. Entenem la fira no com un fi en si mateix, sinó com un instrument actiu al servei de l’art, dels artistes i de la societat.
Crear comunitat s’ha convertit en una paraula de moda: tothom en parla, però no sempre es practica. A SWAB, hi ha un cert teixit viu: relacions que es prolonguen, complicitats i col·laboracions. Com es cuida aquest esperit sense que es converteixi en una estratègia de màrqueting?
Sempre és un repte, i som conscients que moltes vegades no fem prou. Però justament aquests moments ens han servit per recol·locar-nos, per tornar a mirar de cara la tensió entre la voluntat de defensar uns valors i la necessitat de sobreviure, una lluita que compartim amb tot el sector. L’honestedat de reconèixer els límits i de la voluntat de preservar, dins d’aquesta precarietat, una comunitat real i no només una imatge amable.
LLEGEIX L’ENTREVISTA COMPLETA AQUÍ
______
Els APROPOS són continguts fets a propòsit d’alguna cosa que succeeix en el nostre context artístic. En aquesta ocasió, entrevistem Carolina Díez-Cascón, directora de Swab, amb motiu de la 18ª edició de la fira.
Fotografia: Alfonse Chiu
