info@graf.cat
Una conversa distesa a la terrassa d’un bar, la descoberta de què tant l’Albert Jordana com jo érem i som de poble i que en els nostres pobles hi ha museus ens va dur a formular-nos la següent pregunta:
– Quanta gent -tant d’altres pobles com del nostre- coneix i visita els nostres museus?
Dos anys després d’aquella pregunta, en aparença innocent, es va començar a emetre per la Xarxa de Televisions Locals el programa de TV Territori Contemporani, un programa d’entrevistes disteses -tant com aquella conversa a la terrassa d’un bar- encaminades a visibilitzar la tasca que duen a terme els nostres museus, però també qualsevol plataforma de difusió de l’art i el pensament contemporanis que operen a les nostres comarques, és a dir, en aquell territori, sovint erm a la mirada de qui habita a la gran ciutat, ple de sorpreses, propostes estimulants, programes honestos, projectes ben dimensionats i, sobretot, de l’entusiasme, sempre necessari, de les persones que hi ha al darrere i que lluiten per mantenir viva la cultura per bé que el volum de la seva veu no s’escolti prou clara.
Però entre aquella primera pregunta i la deriva del nostre programa cap a l’art contemporani va ser necessari que, a més de qüestionar la “popularitat” dels nostres museus, trobéssim un punt en comú entre els nostres interessos professionals. I aquest punt en comú va venir d’una segona pregunta:
– Si els museus del territori (potser) no ho tenen fàcil per a sobreviure, com operen les plataformes que aposten per a l’art contemporani de manera puntual o sistemàtica?
Aquesta qüestió i el desig de dir alguna cosa al respecte, va ser el que ens va motivar a sondejar el territori a través d’accions, tant a l’abast de tothom, com observar, desplaçar-se, preguntar, deixar parlar, escoltar i posar-se a la pell de l’altre. Unes accions suficientment simples com per deixar que en els nostres trajectes per Catalunya ens permetessin conèixer de primera mà els espais que s’esforcen a difondre l’art contemporani. Ara bé, perquè aniríem a uns espais i a altres no? Què ens faria anar d’un lloc a l’altre?
Doncs de l’única manera possible: seguint la petja dels artistes, és a dir, la d’aquells que, amb la seva obra, doten de contingut els equipaments que a nosaltres ens interessava.
L’estructura que segueix el programa és el reflex de tot això que acabem de dir. En cada capítol hi ha tres entrevistes: dues als responsables dels dos espais que visitem en cada capítol i una a l’artista que ha passat pels dos espais a través de la seva participació en una exposició -individual o de grup-, impartint un taller, participant en una taula rodona, donant una conferència, fent una residència…. investigant sobre el seu treball. Juntament amb aquests capítols també en vam concebre d’altres que, a la manera d’assajos, vam destinar a abordar temes tan amplis i diferents com les intervencions artístiques a l’espai públic, els festivals de fotografia, les publicacions d’artista, el vinil com a suport artístic, el paper de les fundacions privades o les convocatòries artístiques. Sempre, però, amb la participació d’artistes aportant el seu punt de vista.
Al llarg de 50 capítols, a més de conèixer l’obra d’artistes de diferents edats, interessos i llenguatges expressius, també hem visitat tots tipus d’espais. Uns espais que, per alguna o altra raó, sempre ens han confirmat que el motiu pel qual ens hem adreçat fins a ells tenia el pes suficient com per justificar el nostre desplaçament.
La ruta més recomanable per accedir als continguts del nostre programa és entrar al nostre web (http://www.alacarta.cat/territori-contemporani) i un cop allà dedicar-se a viatjar durant cinquanta etapes visionant un capítol rere l’altre, seguint el traç d’algun dels 53 artistes que hem entrevistat o bé accedint directament a qualsevol de les 98 plataformes de l’art contemporani que hem visitat per tot Catalunya.
Per bé que podria parlar de qualsevol dels espais que hem visitat amb l’entusiasme que ens van transmetre els seus responsables, la ruta que proposaria per començar un viatge a través del nostre programa tindria quatre punts cardinals, un per cada província. Quatre espais que, per alguna raó, em van cridar l’atenció de manera especial.
A Girona: Arbar, Centre d’art i cultura, a la Vall de Santa Creu (http://votv.alacarta.cat/territori-contemporani/tall/el-centre-dart-i-cultura-arbar). Per la insistència en la realització d’un programa anual, concebut en diferents etapes i valorant el procés d’un treball que té en compte la relació entre l’art i la natura.
A Lleida: CAN a Farrera (http://votv.alacarta.cat/territori-contemporani/tall/centre-dart-i-natura-es-una-residencia-de-treball-). Per oferir unes condicions immillorables a la investigació artística apostant per un silenci gairebé absolut en un entorn impressionant i sovint sorprenent.
A Tarragona: El Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, a l’Espluga de Francolí (http://votv.alacarta.cat/territori-contemporani/tall/museu-de-la-vida-rural). Per la seva tasca en favor de la memòria, la reflexió i la transformació sostenible des del món rural, sense deixar de banda la contemporaneïtat.
A Barcelona: El Museu Molí Paperer de Capellades (http://votv.alacarta.cat/territori-contemporani/tall/museu-moli-paperer). Per ser el tipus d’espai en què ens vàrem fixar en primer lloc com a exemple d’iniciativa per on adreçar les nostres passes. En ell es donava el que cercàvem: és un museu d’àmbit local i manté una programació regular, sensible a les tendències de l’art contemporani.
A partir d’aquestes propostes i de les que es troben en el nostre web, és el moment de començar a fer-vos les vostres rutes. Nosaltres portem quatre anys….
–
Text de Frederic Montornés per a GRAF. Fede és crític d’art i curador d’exposicions independent, en règim d’autònoms, des de 1990.
Amb la intenció de sortir de la ciutat i donar a conèixer altres projectes de rutes GRAF convida a Frederic Montornés a presentar l’arxiu de Territori Contemporani i a dirigir les properes quatre Rutes GRAF per les quatre províncies de Catalunya, de la mà d’artistes vinculades a aquests territoris.