Cinema inacabat. José Antonio Maenza, Maya Deren i Serguéi Paradjànov.
La història del cinema s’escriu també amb les seves promeses incomplertes.
Quin és l’estatut d’una pel·lícula inacabada?
Ruïna, fragment, somni?
Es pot estudiar la genealogia d’una obra, la seva genètica, el seu context de producció, però així mateix la potència de les seves promeses. Com presentar aquests fragments si no amb una performance?
Aquesta sessió proposa diversos exemples per reflexionar sobre l’estatut de les pel·lícules inacabades o incompletes: Hortensia/Béance (José Antonio Maenza, 1969), Witch’s Cradle (Maya Deren, 1943) i els elements dels bruts de Sayat Nova (Serguei Paradjanov, 1968).
A cura d’Érik Bullot.
En el marc de l’exposició ‘Cinema Paper. Érik Bullot‘ a la Filmoteca de Catalunya.
(Fotograma de Sayat Nova Serguei Paradjanov, 1968).
