Alberto Berdugo: John
Alberto Berdugo: John
30.08.2025 – 27.09.2025
John és una exposició d’obres recents —escultures, pintures i mitjans expandits— de l’artista i comissari Alberto Berdugo. Les obres s’agrupen en diverses sèries distintes, ordenades segons la seva referència conceptual, que sol estar relacionada amb la seva composició material. Les obres parlen de l’espai públic i l’esfera pública, i de situacions en les quals s’està en públic amb una sensibilitat, vulnerabilitat o fins i tot feblesa particulars.
En la primera sala, amb una obra que s’estén fins a l’entrada, hi ha tres postes de sol pintades. L’artista s’interessa per la posta de sol a causa de l’omnipresents i genèriques que són les seves imatges, que transmeten una bellesa i pau que tendeixen a sentir-se profundes i pròpies quan s’experimenten. En l’exposició, pretenen ser acollidores i reconfortants. La posta de sol és també el moment del dia en què el cortisol està més baix, i un cortisol baix = una ansietat baixa. Dues d’elles estan pintades en difusors acústics. Berdugo s’interessa pel so degut a la seva aguda capacitat de resposta a les condicions espacials i també per les seves pròpies fòbies a molts sorolls. Els difusors estan dissenyats per a desviar les ones sonores en moltes direccions diferents amb la finalitat de cancel·lar les característiques físiques d’un espai. Aquests dispositius contraresten els ressons, les reverberacions o qualsevol altra aberració sònica, mantenint la puresa de la veu en qualsevol habitació, i els difusors utilitzats aquí com a substrats per a les pintures estan dissenyats per a funcionar en un rang de freqüències que cobreix tota la veu humana. La posta de sol de l’entrada està pintada sobre una cortina plegable de camió, utilitzada pels camioners que passen molt temps en les carreteres públiques perquè les seves cabines se semblin una mica més a una llar.
L’obra taronja posicionada en el sòl és una rèplica a escala d’un ‘Elevated Plus Maze’, l’assaig conductual més utilitzat per a provar les benzodiazepinas en ratolins. Quan el ratolí roman als braços de l’encreuament amb els costats, significa que la seva por és major que el seu impuls d’exploració. Si s’aventura a un dels braços oberts, significa que les benzodiazepinas estan tenint efecte. Per a Berdugo, aquesta forma sembla fer més explícita la relació entre l’espai i l’ansietat. La seva taronja vibrant és un contrapunt càlid i extern al laberint del laboratori, amb siluetes d’alguns famosos ratolins aventurers i tendres de la ficció infantil.
En la segona sala, hi ha dues pintures de futbolistes que tenen a veure amb l’encarnació de la derrota en públic. Les imatges de jugadors derrotats tenen una existència bastant fluida i fecunda en l’esfera pública, en els diaris, la televisió o la mitologia infantil. Hi ha una cosa digna i exemplar en elles. Atès que clarament estem perdent en el polític i el social, l’artista s’interessa per aquestes imatges que semblen donar a la derrota i al fracàs un lloc en la vida pública, una certa tracció, un cert lèxic, un cert repertori gestual, un punt de partida sobre el qual construir.
L’escultura groga és un pulmó de canari, un resucitador metge adaptat per a tenir tres bosses d’aire, com els pulmons d’un canari, en lloc d’una sola. L’artista està interessat en la hipersensibilitat d’aquests animals al seu entorn, la vulnerabilitat que els confereix un sistema respiratori més airejat. El monòxid de carboni fa que els ocells es desmaiin en un segon, per la qual cosa els miners els portaven a la mina per si hi havia fugides. Paradoxalment, aquesta sensibilitat és també la que els permet cantar tan bellament.
Les obres restants parlen sobre el magnetisme. Berdugo investiga grups de persones que presten especial atenció a casos interessants d’interferència electromagnètica i després els documenten, una comunitat que està literalment sintonitzada amb la càrrega invisible dels espais. En els casos als quals es refereixen les peces aquí exposades (els títols de les quals expliquen els detalls de les seves històries), aquests fenòmens d’interferència electromagnètica descriuen relacions inusuals, a vegades relacionades amb el poder o l’amor. Les obres reprodueixen exemples de: avions que aterren abans del que es preveu degut a la mà d’obra barata, com si fregir peix fos una forma d’intens anhel que tingués el poder de portar de tornada als teus éssers estimats; o converses per ràdio entre camioners que posen en perill la seguretat empresarial i familiar impregnada en el sistema ABS dels viatgers matutins; o els batecs accelerats del cor d’un home amb marcapassos durant el sexe, que exposen la propietat del seu veí a la nit i als lladres.
La obra en papel titulada St John (que dona títol a l’exposició com una espècie de defensa) està brodada en cinta magnètica i clavada a la paret enmig d’aquesta atmosfera particularment magnètica i intensa.
Berdugo parla d’aquesta obra: M’agrada que Joan l’Evangelista sigui el volàtil, l’hipersensible, i també aquell a qui Jesús va confiar la cura de la seva pròpia mare moments abans de la seva mort. El seu evangeli és també el més qüestionat: molts dubten que l’Evangeli de Joan fos realment escrit per Joan l’Evangelista. M’interessa aquesta elevada vulnerabilitat de la veu i el testimoniatge.
