El bosc és un dels elements del paisatge més interessants pel fet de tenir una història caracteritzada des dels seus orígens per una profunda dualitat. Les seves dimensions materials i espirituals, tangibles i intangibles, reals i simbòliques, es barregen i s’interrelacionen una i altra vegada al llarg dels segles.

Maxi Fuentes parlarà sobre com els emboscats, els exiliats i els refugiats van ser, i continuen sent, una expressió fonamental de les guerres civils i els processos socials i polítics traumàtics. Són figures que ens permeten pensar el bosc com a espai de lluita política i escenari de mort, vida i refugi. Les dues guerres mundials, la guerra civil espanyola, i tots els conflictes posteriors a 1945 així ho demostren. Joan Nogué esbossarà una sintètica evolució històrica del bosc i mostrarà com, paradoxalment, avui dia, confinat progressivament per l’extensió de les terres de cultiu a les àrees més marginals del territori, el bosc ha tornat a convertir-se en el paisatge refugi que ja havia estat.

Activitat vinculada a l’exposició “Forats per a fer un rèquiem”. Amb la col·laboració de la Càtedra Walter Benjamin i la Càtedra del Bosc de la UdG.