“Quan les paraules es deformen i desfan a trossos, i et trobes just a la meitat d’una mar de residus d’escriptura i de so als quals escoltes atentament, sense arribar a descobrir res que albergui un sentit concret, llavors has entrat en aquest territori en el qual tant Cova com jo habitem.
“Allí recollim aquests fragments de parla, que sembla que no serveixin per dir res, i els enganxem entre si, sense tot just pensar-ho. I així produïm una amalgama de sons, construïts entre consonants i vocals, que tal vegada mai han estat pronunciats ni oïdes, i que semblen pertànyer a un remot llenguatge de trets primitius. La nostra veu s’obre i s’expandeix per camins no transitats, escapant als codis lingüístics establerts i produint articulacions i sons inesperats. I llavors, paradoxalment, sense voler dir res, diem probablement molt més que si, en aquest moment, haguéssim volgut dir alguna cosa amb les paraules que tots emprem diàriament.
“El que fem Cova i jo és parlar i baladrejar amb aquest altre llenguatge fragmentari, compost per grumolls de lletres, mentre caminem sobre una línia recta o tracem un cercle. Per a això ens exigim a nosaltres mateixos haver desenvolupat una atenció especial a la pròpia pulsió interna. El diàleg, que a vegades es converteix en discussió o en empipament fonètic, transita en altres envoltat de carícies vocàliques. I si a vegades els coàguls de veu salten pertot arreu, replets d’energia, en unes altres sembla que s’hagin adormit entre almohadones i respirin profundament. Tot és inesperat. Ni tan sols nosaltres sabem el que pot ocórrer, encara que creiem, d’altra banda, que el nostre concert parlat serà capaç de fer-te sentir i de produir-te sensacions mai experimentades. Aquest és el nostre desig”.
Enllaços d’interès:
