Eròtica, estètica i revolució: per què val la pena llegir Marcuse al segle XXI

Conferència amb Amador Fernández-Savater.

Podríem resumir el «realisme capitalista» que s’ha imposat en les nostres societats amb una sola expressió d’ús comú: «el que hi ha és el que hi ha». Què és «el que hi ha»? Una vida-mercat, una vida que coincideix amb el mercat, una vida confosa amb el mercat a través de les seves mil tecnologies quotidianes.

En el mateix pensament crític domina una certa delectació en la impotència: una descripció interminable de la nostra submissió a la vida-mercat i de com aquesta absorbeix fins i tot els intents de resistència i fugida. La crítica s’ha tornat victimista: es complau a repetir una vegada i una altra una denúncia que no fa canviar res.

No trobem res d’això en llegir, en rellegir avui dia, Herbert Marcuse, obstinat durant tota la vida a localitzar les «vies de fugida» que permeten desbloquejar les situacions tancades. Aquestes vies de fugida són al mateix temps negatives i afirmatives. El patiment que diu NO (al que hi ha) i l’anhel que diu SÍ (al que podria haver-hi). El que Marcuse va anomenar el «Gran Rebuig» i les «utopies concretes».

Marcuse va trobar aquestes potencialitats de canvi i transformació essencialment en l’àmbit dels afectes, de l’estètica i de la política revolucionària. I avui? Existeix, encara –i quina seria–, la potencialitat subversiva d’Eros, de l’art i l’estètica, de l’acció política i col·lectiva? Són forats i tares en el continu totalitari de la vida-mercat?