La vida i la mort m'estan esgotant. Giovanni Ozzola

Presentant obres creades amb una gran varietat de mitjans, incloent vídeo, fotografia, performance i escultura, l’exposició reuneix diversos dels interessos centrals en la pràctica de Giovanni Ozzola (Florencia 1982), i els projecta amb un nou significat. Temporary Structure, una obra en vídeo, es configura com un monument visual, un homenatge a les coses destinades a desaparèixer. Durant uns minuts, ens transporta a diferents llocs del món. L’obra revela la realitat individual i col·lectiva com una immersió total dins d’una estructura temporal, un entorn tan dens i embolcallador com fràgil, que modela i marca l’existència abans d’extingir-se. En absència de punts cardinals, en la foscor, què ens queda? Durant una performance, les mans d’una dona dibuixen noves línies sobre una llosa d’esquist. Amb un llenguatge instintiu i ancestral, cada esgarrapada traça una nova ruta amb un destí incert, nous camins a seguir quan el nostre sistema de referència habitual, esgotat, ja no ens permet res més que fer un salt al buit. Només disposem del nostre to únic i de les empremtes del temps, elements evocats per la campana nàutica que, en la seva vida anterior, indicava la posició d’un vaixell en la immensitat del mar.

Davant nostre, s’estenen infinites possibilitats de direcció. Immersos en aquesta incertesa, l’impuls cap a un nou horitzó lluita contra la por d’abandonar la nostra zona de confort, una dualitat representada per les imatges penjades a les parets. Aquestes obres situen el punt de vista dins una estructura pesant, un búnquer ple de marques de pintura en esprai, des del qual una obertura deixa entreveure l’horitzó on es troben el mar i el cel. Aquest espai, visualment saturat però calmat i immens, sembla una invitació a sortir del refugi interior, la seguretat estreta de l’espai tancat, i fondre’s amb l’horitzó, un lloc llunyà on senzillament poder sentir-se. L’exposició d’Ozzola es presenta com un organisme viu, un símbol complex de l’experiència, on cada obra es completa amb les altres per oferir una visió de regeneració, un camí sense fi.

Text de Giorgia Gigliola.