Lleixes i mòmies (o traçar una lletra per poder tallar l’ombra)
Lleixes i mòmies (o traçar una lletra per poder tallar l’ombra) para atenció als racons i les escletxes, als rastres dels sostres, terres i parets de La Seca per copsar la latència d’una biblioteca que mai va arribar a existir. Reformat anteriorment per ser una zona de treball, llibreria i lectura, el que és ara l’Espai La Seca de la Fundació Brossa segueix oferint pistes d’allò que mai no s’hi ha llegit: poemaris, antologies, documents o novel·les absents i totes les mòmies que hi haurien d’aparèixer—així s’anomena a l’objecte, fitxa o testimoni que ocupa el buit que deixa un llibre en retirar-lo d’una prestatgeria.
Lleixes i mòmies neix, així, de voler fer ressonar el llenguatge a l’espai expositiu i oferir la seva potencial lectura com a palimpsest: des de gestos pictòrics i coreogràfics, arxius sonors i registres documentals, les peces i activacions de la mostra conjuraran, a l’arquitectura de la sala, els seus possibles relats.
Al llarg del mes que romandrà oberta l’exposició, l’espai també acollirà trobades per col·lectivitzar lectures silencioses i silenciades, compartir rondalles i relacionar-nos des de la citació.
Un projecte del Programa d’Investigació Curatorial (P.I.C.) fruit de la col·laboració amb la Sala d’Art Jove. El P.I.C. d’enguany està format per: Helena Laguna Bastante, Biel Llinàs i Mireia Molina Costa.
