“Lost Limits” d’Anne Glassner i Marit Wolters

El Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona és un arquitectura oberta el concepte original de la qual és la casa unifamiliar. La seva estructura va romandre intencionadament inacabada: els murs de tancament deixen buits en l’embolcall de l’arquitectura.

Així, la casa està sempre oberta a l’exterior. Les mirades poden penetrar, gairebé cap racó convida a la privadesa. L’estructura bàsica del Pavelló correspon en gran part a la de la Villa Tugendhat: les columnes formen l’esquelet al voltant del qual les parets es pleguen com una pell.
A diferència del Pavelló, però, la Villa ofereix també espai per a la privadesa: la planta superior amb les seves 5 habitacions separades ofereix llocs de recés i descans per als residents.
Aquesta mena d’espais estan completament absents al Pavelló, de manera que l’arquitectura no es presta a la privadesa. Al contrari, està totalment compromesa amb la idea de representar noves idees socials reflectides en l’arquitectura. El privat i el públic, el dins i el fora, l’arquitectura i la natura es fonen entre elles.

Al projecte “Lost Limits” les artistes Anne Glassner i Marit Wolters exploren les possibilitats de la fusió de les múltiples esferes en un espai. La vivenda unifamiliar es fusiona amb la casa exposada, la que és com un museu.  

Dos intèrprets es mouen seguint patrons d’acció que de vegades provenen de la intimitat o de casa (com regar plantes) i de vegades del context de l’exposició. Porten vestits de camuflatge que els permeten fusionar-se òpticament amb l’arquitectura.

Escultures fetes de formigó cel·lular es col·loquen a la gran conca d’aigua. Aquestes es ruixen amb aigua com si fossin plantes d’interior.  

Anne Glassner és una artista visual i intèrpret de Viena. Les seves actuacions, vídeos, instal·lacions i dibuixos tracten amb observacions intensives de les accions recurrents del dia a dia. El tema del son ha sigut un punt central de la seva obra artística des de fa un temps, que expressa, entre d’altres maneres, a través de “sleep performances”. Aquestes permeten que altres persones l’observin dormint en llocs inusuals. En les seves obres, desdibuixa els límits entre l’art i la vida, la ficció i la realitat, i planteja qüestions sobre l’autopercepció i la percepció externa, així com les interseccions entre allò privat i allò públic. El 2023/24 va estar guardonada amb la Beca VALIE EXPORT Center a Linz, el 2021 amb el premi de reconeixement de la província de Baixa Àustria per les Belles Arts i el 2018 amb el premi MUSA a Viena.

Marit Wolters és una escultora alemana. Treballa principalment amb escultura i instal·lació. La seva feina ha anat sent mostrada internacionalment i ha estat guardonada amb diversos premis, com ara la Beca Estatal d’Austria i el premi Erste Bank Extra-Value Art. Les peces Marit Wolters parlen de presència: construccions efímeres en constant diàleg amb el lloc que ocupen. Peces que exploren i reconeixen el potencial del material on l’abstracció troba altres maneres d’expressar-se sense perdre el fil de la història i el potencial estètic del material. Les seves obres ofereixen la possibilitat d’establir un diàleg que qüestioni la identitat tant del lloc com de l’espectador. 

Exposició realitzada en col·laboració amb Phileas – Oficina Austríaca d’Art Contemporani, Bildrecht, Ministeri Federal d’Habitatge, Arts, Cultura, Mitjans de Comunicació i Esport – República d’Àustria i Hangar | Centre de producció i recerca artística.