Lux Domus. Josep Poblet
Lux Domus parteix del significat original del terme llatí domus, que designa la casa entesa no només com una construcció, sinó com l’espai de la intimitat, del refugi i de la protecció. És aquell lloc on l’arquitectura transcendeix la seva funció estructural per convertir-se en una experiència emocional, vinculada a la memòria, al descans i al sentit de pertinença. A partir d’aquesta idea, Josep Poblet concep una arquitectura feta de llum, capaç de transformar l’espai expositiu en un lloc d’acollida, contemplació i silenci.
A Lux Domus, la llum deixa de ser un element que simplement il·lumina per esdevenir la matèria primera de l’obra. Les seves formes geomètriques evolucionen lentament, transformant la percepció de l’entorn i convidant el visitant a habitar el temps d’una altra manera. L’obra reclama un recorregut pausat, gairebé meditatiu, en què cada petit desplaçament modifica la relació entre el cos, l’espai i la llum. El projecte explora, alhora, una idea aparentment paradoxal: la materialitat de la llum. Tot i la seva naturalesa intangible, aquesta adquireix una presència gairebé física, com si pogués delimitar murs, definir volums o construir estances efímeres. Poblet treballa aquesta qualitat per generar una experiència immersiva que ens apropa a una manera poc habitual de percebre l’espai. En aquest sentit, Lux Domus posa de manifest que l’arquitectura no és únicament la suma dels seus elements constructius, sinó també la relació dinàmica entre aquests i els fenòmens que els habiten.
