Mi voz en su dedo más pequeñito. Mikel Adán Tolosa

L’exposició “Mi voz en su dedo mas pequeñito” de Mikel Adán Tolosa pretén habitar la superfície escultòrica com un lloc d’encontre entre cossos. La comunicació entre superfícies es revela en moltes ocasions com una cosa més complexa del previst. La meva veu i el seu dit petit. Pensar en la possibilitat de tocar el buit amb la mà. Una boca oberta i una mà tan petita que no arriba a tocar les parets. Les formes es desplacen del seu territori, es tornen més animals si són vegetals, més minerals si són animals, més humanes si són artificials. Alterant la lògica del material original, substituir-lo per un altre, a priori aliè a aquella forma permetent que aquest nou llenguatge no només emergeixi, sinó que es potenciï fins a esdevenir propi, generant una estranyesa en allò reconeixible, fent que, d’entrada deixi de ser-ho.