Miniaturas y óleos. Félix Cavestany
Seguint el fil de la reflexió del propi Cavestany sobre la seva relació amb la pintura, on em diu que per a ell és un misteri, emergeix tot un univers pictòric, alhora íntim i singular, que no pretén explicar allò que el supera sinó que s’endinsa en el misteri de l’existència i, en conseqüència, de l’art mateix. Honora precisament la idea de misteri i enigma, amb la intenció de preservar allò que se’ns escapa.
En línia, doncs, amb Antoni Llena, en el text que va escriure per a la primera exposició individual del pintor, l’objectiu no és explicar l’obra d’art, perquè el desig de fer-ho només la devalua. Certament, la tasca del crític d’art ha de ser subtil.
El que contemplem són formes geomètriques, acompanyades de colors i tons exquisits en la seva combinació, que poden semblar fràgils, quan en realitat són força contundents. En aquest sentit, i com és característic de l’art abstracte, sembla que la mirada de l’artista no es dirigeix al món exterior sinó al seu món interior.
Practicar la pintura experimental, deliberadament, com ho fa mitjançant el collage als seus papers, per exemple, podria suggerir que la seva obra és precipitada i inexperta. Ben al contrari, Fèlix Cavestany Güell demostra que és un artista sòlid amb potencial i un futur brillant per davant.
Text: Genara Sert Arnús
