Gestos compartidos. Mireia c. Saladrigues / Marcelo Expósito
El treball de Mireia c. Saladrigues i Marcelo Expósito comparteix una manera d’entendre l’art com a espai de cura, memòria i reflexió col·lectiva. Des de metodologies diferents, tots dos posen en labor processos, coneixements i gestos que solen romandre en segon pla, convidant a mirar l’art com a una pràctica connectada amb la vida i el context social.
Comentaris sobre la violència il·lustrada és el títol general del conjunt de les obres realitzades per Marcelo Expósito a Itàlia durant un cicle de treball d’un any, tenint com a base la seva residència en l’Acadèmia d’Espanya a Roma (2022-2023). Es tracta d’una constel·lació d’obres interrelacionades, que consisteixen principalment en artefactes visuals i musicals derivats d’experimentacions escripturals i sonores, fonamentalment a través de l’articulació entre textos manuscrits i impresos, veus i sons documentals. Un cicle de treballs desenvolupat en una Itàlia que constitueix el laboratori polític d’un fenomen contemporani de doble cara estès a Europa i amb ressonàncies a tot el món: d’una banda, l’ascens de noves formes de feixisme derivades del col·lapse neoliberal, i, d’altra banda, la dificultat d’actualitzar en el present les insurreccions globals que van emergir entorn de 1968. Dues problemàtiques íntimament relacionades.
Mireia c. Saladrigues explora la fragilitat inherent d’un material durant molt de temps venerat per la seva noblesa i resistència, aprofundint en la degradació i transformació inevitables del marbre. A través d’una extensa recerca sobre els actes de iconoclasia comeses contra La Pietat i el David de Miguel Ángel, els seus treballs recents exposen les fractures deixades pels cops de martell, juntament amb els fragments dispersos i les diminutes partícules de pols de marbre alliberades en l’impacte. Algunes obres integren procediments de diagnòstic i restauració, mentre que unes altres empren tècniques singulars —com l’estampació amb marbre polvoritzat o el martellejo d’un llapis sobre paper— per a desenvolupar encara més els canvis en l’estructura cristal·lina del David. La recerca de Mireia c. Saladrigues va més enllà de comprendre la iconoclasia com una forma de recepció artística, abordant-la també des de la perspectiva del nou materialisme, contemplant les qualitats i comportaments inherents de la mateixa obra mestra. Martellata_14.09.91, juntament amb les seves produccions artístiques Crederrei, es fussi disasso, constitueix l’eix central de la tesi doctoral de Saladrigues, que documenta casos d’alteració (humana i no humana) en el patrimoni cultural.
