Retalls

María Florencia Cid Berdeal / Helena Laguna Bastante / Nieves de Montserrat/Maria Oliveras Gregorio /Natalia Ortega Orozco / Ana Pérez García/ Yaneth Rivas / María Rojo Fernández-Shaw / Sofía Romeo Gascón / Denís Taboada González / Violeta Vieytes Vivares

Exposició d’obres generades en el marc del Màster de Producció i Recerca Artística —línia d’Art i Contextos Intermèdia (ACI)— de la Universitat de Barcelona, realitzada amb la col·laboració de La Capella i Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

Una part aïllada d’una cosa segueix sent la mateixa cosa? Quin fragment, porció o partícula d’un element segueix sent el mateix element?

Si al que anomenem cosa o element li donem el valor d’unitat (1) i ho anem fragmentant successivament (1/xn), haurem de repetir l’acció fins a l’infinit per obtenir un resultat que tendeixi a zero, tot i que no s’aconseguirà mai exactament aquest valor. Si acordem que el valor zero implica que la cosa o l’element ha transmutat a un nou estadi matèric, amb l’opció de fragmentar, retallar o dividir, no es perd mai per complet la propietat de la unitat. Amb aquesta lògica, per més retalls que fem d’una peça, sempre conservaran components de la peça original.

El conjunt de peces, presentades aquí com a “retalls”, comparteixen una apel·lació a allò residual, descartat, rebutjat, banal, fragmentat, interdependent, precari, a la ruïna, la desaparició o la nostàlgia. Són totes conseqüències intrínseques de l’acte de treballar amb la matèria i les seves propietats. La matèria i l’espai, el cos com a matèria, la matèria com a memòria, el patriarcat i el gènere configurat com a matèria, la matèria com a activadora del desig, la matèria en moviment, en transició, en descomposició, en acció política.