Un joc de criatures. Dins el cicle d'exposicions "20 minuts al marge", a cura de Bernat Daviu

Rafel G. Bianchi i Margit Kocsis
Amb la contribució d’Irene Pujadas
A cura de Bernat Daviu

Bòlit LaRambla
Cicle: 20 MINUTS AL MARGE
13.03.2026 al 06.09.2026

En ple agost de 2020, una nena de tres anys muntada en un unicorn inflable desapareix accidentalment a la platja d’una illa grega, arrossegada pels corrents del mar. Un ferri la localitza a alta mar, agafada fermament al flotador, i és rescatada sana i estàlvia. Però, i si la nena hagués decidit escapar-se? Qui no ha desitjat, en algun moment, desviar el curs de la història que li ha tocat viure?
Aquest cicle, a cura de Bernat Daviu (Fonteta, 1985), es desplega en tres exposicions concebudes com a capítols d’una novel·la coral. Les obres reuneixen relats i personatges que habiten els marges: figures que desafien els límits imposats, qüestionen els imaginaris dominants i es reivindiquen en contextos desidealitzats o distòpics. La ficció esdevé una eina per generar relats escapistes i metafòrics, alhora que crítics amb la realitat, des d’on s’articula un discurs sobre identitat, resistència i memòria.
«Un joc de criatures», presentada al Bòlit La Rambla, és una exposició que estableix un diàleg entre la pintura de Margit Kocsis (Java, 1941 – Amsterdam, 1984), una instal·lació de Rafel G. Bianchi (Olot, 1967) i un text de l’escriptora Irene Pujadas (Sant Just Desvern, 1990).
Més enllà de la seva repercussió mediàtica com a model i actriu durant les dècades de 1960 i 1970, Kocsis -artista holandesa nascuda a Indonèsia però resident a Catalunya des dels anys 60 i estretament vinculada a Argelaguer, on va instal·lar el seu estudi- va desenvolupar una obra marcadament introspectiva, centrada en figures infantils inquietants que qüestionen i desarticulen la imatge idealitzada de la infància. Bianchi -que la va conèixer quan era nen- revisita l’obra de Kocsis prolongant i alterant els cossos dels seus retrats, per activar un joc amb allò que roman ocult i generant una tensió entre memòria i ficció.
En la instal·lació de Bianchi, aquests dibuixos de figures prolongades es converteixen en una col·lecció retallable que el visitant es pot endur, fruit d’una col·laboració entre l’artista i la dissenyadora Lola Mesalles (Barcelona, 2000).
La pintora holandesa esdevé també el punt de partida del text d’Irene Pujadas, que proposa biografies imaginàries de Margit Kocsis per reivindicar una obra pictòrica eclipsada tant per la imatge sexualitzada de l’artista que es va quedar en l’imaginari col·lectiu de l’època tardofranquista com per la seva prematura mort.
Les tres exposicions del cicle —«Un joc de criatures», al Bòlit La Rambla; «Aquí mateix en un altre lloc», al Bòlit Pou Rodó, i «Maladaptive daydreaming», al Bòlit Sant Nicolau— comparteixen l’esperit més subversiu de les marginàlies. La marginàlia —paraula del llatí que significa «als marges»— era originalment un repertori divers d’elements escrits i, principalment, icònics, situats als marges de les pàgines dels llibres occidentals durant l’Edat Mitjana, que permetien al copista —més enllà d’exercir una funció aclaridora— una via d’escapament lúdica o satírica amb la qual evadir-se de la seva tasca monòtona i trencar amb la rigidesa del text principal.
Vint minuts és el temps que la nena de l’unicorn va passar desapareguda —o potser escapada— al mar. És també, segons diversos estudis, el temps mitjà que un visitant dedica a una exposició. El cicle 20 minuts al marge proposa una immersió en relats dissonants que obren espais de qüestionament, desplaçament i possibilitat.