Visita comentada a Brutal/Feral: Arquitectures de Supervivència Amb Andrés Hispano

Aquesta exposició està dedicada a dos imaginaris en aparent confrontació, el de l’arquitectura brutalista i el de les ciutats ferals, ciutats bosc o ciutats assilvestrades. Un imaginari que no acaba de morir, l’altre que no acaba de néixer. És una confrontació il·lusòria, ja que en ambdós casos es cultiva una arquitectura de supervivència en la qual batega la sensació que la catàstrofe és inevitable. Els murs devorats per la terra i la vegetació s’endevinen en tots dos casos, evocant un territori comú, el dels jardins abandonats, el dels gravats de Piranesi. Una melancolia finisecular encara present en aquest segle XXI, en el qual noves visions sobre la vella dicotomia entre naturalesa i cultura s’obren pas per comprendre-ho tot com una única realitat, natural o postnatural, lluny de les narratives que comprenen allò humài tecnològic fora d’allò natural, màgic i salvatge.

Mentre això ocorre, art i ficció graviten sobre aquestes arquitectures de supervivència, evocant l’atractiu d’una col·lisió plena de paradoxes i contradiccions: malvats sofisticats, búnquers domèstics, humans en nius o en illes que fan de niu, nius en runes industrials, cartells amb arrels i selves electròniques.