Volta. Elvira Amor
L’obra d’Elvira Amor parteix d’una profunda confiança en la capacitat de la pintura per generar sentit a partir dels seus propis recursos. Color, llum, ritme i forma articulen un llenguatge que troba en si mateix la seva manera d’expressar-se i que, com la música, apel·la directament a l’experiència sensible. La pintura esdevé un lloc on el significat queda obert i on la percepció es pot demorar, construint els seus propis recorreguts.
Al llarg de la seva pràctica, la pintura ha anat desbordant el límit del llenç per ocupar altres cossos i altres superfícies. Teles, pintures sobre paper, escultures d’alumini i intervencions directament sobre l’arquitectura formen part d’un mateix vocabulari. Tot i que cada obra manté la seva autonomia, és en el diàleg entre elles on comença a construir-se una gramàtica compartida, una experiència que es completa en la ment de l’observador. És allà on la pintura adquireix la seva forma definitiva: en els intervals, als límits de l’espai i en la mirada de qui la recorre.
Aquesta exposició neix, en part, de l’estada de l’artista a la residència d’Alzueta Gallery, a la Bisbal d’Empordà. El desplaçament fora de l’estudi habitual, el silenci, l’arquitectura de pedra, la humitat de l’aire o el ritme pausat del paisatge no hi apareixen representats, però sí que impregnen la manera com les obres es relacionen entre elles i amb l’espai. L’experiència d’habitar aquest lloc es converteix en una manera diferent d’escoltar la pintura.
La intervenció mural, realitzada específicament per a l’exposició, prolonga aquesta idea de continuïtat. El color abandona el suport per acompanyar l’arquitectura, activant racons, columnes, arcs i plans que deixen de ser un simple fons per convertir-se en part de la composició, transformant l’atmosfera que es genera entre tots els seus elements. L’obra no s’acaba en cada tela, sinó que es desplega al llarg del recorregut i en la llum canviant, com si tot l’espai pogués entendre’s com una pintura en expansió.
El títol de l’exposició remet precisament a aquesta condició oberta. Volta evoca l’arc i l’arquitectura, però també el recorregut, el retorn i la possibilitat de canviar el punt de vista. Una paraula que, com la mateixa pintura d’Elvira Amor, desplega el seu sentit en les múltiples relacions que és capaç d’activar.
