Produccions

La trilogia i Vanity Poverty Revenge

Des de GRAF hem estat col·laborant amb Mercat dels Flors per a ampliar la difusió de la trilogia de Søren Evinson amb Vanity Poverty Revenge, Just Desire i A Nation is Born in me, que es presenta a la casa de la dansa. Érem conscients que existia material ja publicat (l’article de Roberto Frantini al blog del Mercat, l’entrevista amb Rubén Ramos a Teatron) i per a no repetir, aquí hem volgut afegir alguns apunts a partir de la conversa que hem mantingut amb Søren, que puguin sumar als altres relats.

La trilogia i Vanity Poverty Revenge

Hi haurà set funcions, quatre dies, tres espectacles i una estrena, set, quatre, tres, un.
Es pot veure “Vanity” el dijous, divendres, dissabte i diumenge, els solos es poden veure el dissabte i el diumenge. El diumenge es pot fer triplet amb les tres peces en un sol dia.

El títol de “Vanity Poverty Revenge” és una concatenació de tres paraules que no porten comes, per la qual cosa no conformen exactament una frase, sinó que estan juxtaposades, i en aquest contacte es troben tota una sèrie de qüestions incitants per a qui les llegeixi. Són tres termes que interpel·len fortament al temps i la cultura en la qual ens trobem.

La casa de la dansa

L’atenció i la cura des del Mercat de les Flors han estat increïbles, es pot veure molt clarament en la promoció, per exemple en aquesta connexió amb GRAF. Una de les coses que em fa molta il·lusió és que des del Mercat se’m va encarregar un quadern, que es diu el quadern de l’artista, que no és “Paragrafies”, que és un llibre que treuen normalment, sinó que és una publicació a part, un A5 d’unes 20 pàgines aproximadament. Aquest seria el tercer número, l’any passat ho havia fet Joaquin Collado, i l’anterior Nuria Guiu. Se’m va encarregar aquest quadern que té com trigger de sortida acostar al públic al procés, a la ment de l’artista, amb tots els extra-cometes que vulguis posar. Amb el quadern d’artista he volgut veure realment com podia tenir sentit per a mi, i com això podia tenir sentit per a algú. Qualsevol persona que vingui a veure l’espectacle disposarà d’una còpia física, i crec que ha quedat molt bé. A mi em fa molta il·lusió que surti i que sigui un objecte artístic.

També sortirà un programa imprès amb el text de Fratini, i ha quedat increïble, me’l van enviar ahir en pdf i em va fer molta il·lusió. Dins d’aquest llibret estan explicades les tres peces, a més del text de Fratini, així com el text de “Vanity Poverty Revenge”. Vaig decidir que estigués dins el text de la peça perquè és en anglès i no està traduït, ni tampoc subtitulat en directe. Aquest text crec que és important i volia que estigués perquè almenys la gent pogués tenir un apropament.

 

Creació escènica i arts visuals

En la formalització dels meus treballs penso en clau eminentment artística, encara que, per raons estructurals, estan inscrits en contextos d’arts escèniques. Aquesta és una qüestió de relació institucional, però sobretot en aquest últim treball amb Vanity Poverty Revenge he dirigit molta més l’atenció cap a l’espai, l’arquitectura, la institució, el símbol i el context que comporta en si la casa de la dansa, el Mercat de les Flors. Però això, en si mateix, també és una manera d’interrogar artísticament, jo estic interrogant una sèrie de qüestions, i la qüestió formal, evidentment, és la interrogació més gran del treball. Utilitzo elements de la performance, la representació teatral i la coreografia per a construir d’alguna manera objectes artístics, que estan fets de molts materials, entre ells els intèrprets, persones vives.

El dispositiu escènic

Tot i que en un lloc com el Mercat de les Flors es pot modificar la disposició de l’espai, a “Vanity Poverty Revenge” he volgut conservar i utilitzar l’estructura ja plantejada de butaques i escenari. He procurat relacionar aquest tipus de proposta performativa dins d’una disposició convencional, que té a veure amb qüestionar allò establert, que al final és una qüestió política.

A mi m’ha semblat particularment interessant posar atenció a les estructures establertes. Podem dir que he tingut un apropament a l’espai del Mercat de les Flors volent conservar l’estructura i veure què feia amb ella.

Cossos en escena

Quan vam parlar amb el Rubén de Teatron, li comentava sobre la qüestió de l’explotació. Per a mi l’accent estava posat en què, inevitablement, per molt bones relacions que puguis tenir amb col·laboradors, dins de tot un entramat de producció artística, al final aquí es dona també una relació d’explotació, no de manera material, sinó dins de l’entramat que pertany a la producció cultural. Quan vols professionalitzar-te, d’alguna manera, estàs entrant en un mode de producció. Per molt radical que vulguis ser, estàs entrant en un procés de circulació d’explotacions, i això és al que jo al·ludia.

Ara, parlant d’ellxs personalment, dir que totes aquestes col·laboracions sorgeixen de relacions, de molta confiança i de molta sintonia. A la Bea la conec des de fa molts anys, la Irene i el Sebas han estat alumnes meus a la universitat, i després en el programa que porto de “Infinite Cooking Pot”, que ja va pel tercer any. Aquestes relacions s’han anat construint al llarg del temps.

Amb els tres he treballat de forma molt pròxima. L’apropament s’inicia amb una qüestió conceptual de la qual hem anat parlant, però quan incorporem el cos sorgeix un intercanvi, un ‘estira-i-arronsa’ amb allò que estic proposant. En aquest procés jo també performo amb ellxs a l’estudi, no a la peça. Llavors corporitzem juntxs, ens apropem a alguna cosa i després ellxs ho continuen treballant, jo els responc, ho tornen a agafar, i aquest diàleg al final es converteix en una construcció col·laborativa. Hi ha materials, i això és una cosa que vull deixar molt clara, que sorgeixen de les seves propostes també, no tot surt del que podríem dir una transmissió. Fins i tot quan hi ha transmissió, hi ha tota una transformació després, amb el que, d’alguna manera, els materials són seus. Però a més alguns materials els han generat els performers des de zero també, sobre uns principis que jo he plantejat a nivell conceptual però com a material totalment nou.

Dirigir i performar

No em sento identificat amb la meva figura dins del fet artístic. La meva figura, el meu cos, l’utilitzo de diferents maneres, però la meva persona dins de la performance no m’interpel·la, el que m’interpel·la és el treball. Llavors entre treballar sol i en grup hi ha moltes diferències, hi ha un canvi de mitjà, és passar del meu propi cos al cos dels altres. I en aquest pas hi ha tota una sèrie de diferències: puc mirar des de fora, però també hi ha moltes qüestions amb el sotmetiment del cos. El sotmetiment del cos propi i el sotmetiment del cos aliè. I des d’aquí emergeixen una sèrie de preguntes, de sensacions, d’afectes i de consternacions, al llarg de tot aquest recorregut. També hi ha la qüestió de veure fins a on podia demanar, i tenir una comunicació contínua sobre això.

Moltes vegades han estat lxs col·laboradorxs les qui m’han empès a mi també a seguir, però això no em redimeix, o no ens redimeix del fet de l’explotació. Però també és merescut i és real. Treballar amb el Sebas, la Irene i la Bea, és increïble, jo els hi agraeixo cada dia pràcticament, així com la confiança que han dipositat, el lliurament, la dedicació, el compromís. Fins i tot en els temps morts també hem estat molt bé. La Bea s’ha incorporat més tard i s’ha adaptat com un guant, són les tres increïbles, brutals. A aquest nivell és tot molt, molt bonic.

______

APROPOS són continguts fets a propòsit d’alguna cosa que succeeix en el nostre context artístic. Aquest cop, col·laborem amb el Mercat de les Flors per donar suport en la difusió de la seva programació d’arts vives.

Amb el suport de:
En col·laboració amb: