Rutes

La ciutat com a constel·lació de signes ofereix aquests dies la possibilitat de viatjar a l’espai sense abandonar el pla horitzontal. Em dirigeixo al forat sota terra amb un senyal <> més pròxim. Aquest túnel no travessa el temps, però sí que l’escurça.

Fa un temps rebo la invitació de GRAF per a encarregar-me dels espais d’arts escèniques del context de Barcelona. Ja sigui centrats en l’exhibició o en processos de recerca, cadascun amb les seves maneres de fer, el suposat panorama escènic de la riba més experimental podria resumir-se ara en un mapa dibuixat per…

Torna un any més el Gallery Weekend a Barcelona, aquesta és la seva cinquena edició, i ja tornàvem a necessitar una mica d’adrenalina després de la rentrée de setembre amb Art Nou. Plena de propostes i activitats per veure, vaig a agafar un cafè d’aquests bons per mirar el mapa de totes les galeries i pensar en una ruta possible. No sabria per on començar. Potser pel dormitori de la Casa Vicens.

Escric aquesta possible ruta uns dies abans de les eleccions generals. Sigui quin sigui el resultat, ens tocarà seguir sortint al carrer i desobeir perquè desobeint trobem la manera de repensar-nos i amb la reflexió: l’acció i el canvi.

A la nit hi ha totes aquestes llums que parpellegen. Això ho vaig dibuixar a l’estiu quan veia els fars dels cotxes a la carretera i alguna il·luminació estranya al cel, hi havia cicatrius lluminoses i pedres-esperit. Hi havia una sensació d’aterratge en arribar a la riba amb les últimes forces. Em costava dormir i sortia al porxo a mirar i a quedar-me molt quieta allà en aquella nit que semblava abraçar-te.

L’altre dia, al CCCB, Sara Ahmed parlava sobre alçar la veu. Aquest gest, com a protesta o com a forma d’assenyalar un problema, te unes implicacions específiques quan es fa des de dins d’una institució on d’alguna manera s’hi pertany.

Existeix una foto al compte d’Instagram de l’artista Alba Mayol Curci a la qual no he deixat de tornar gairebé diàriament durant les últimes setmanes de novembre. En ella tan sols es poden distingir tres figures humanes banyant-se de nit al mar. El peu de foto diu “sí a tot_va ser amor”.

[…] d’artistes que entenen la dansa com un territori de recerca, experimentació i qüestionament que no necessàriament respon a les convencions de la representació, per la qual cosa cada proposta suposa un repte per a public i artistes […] Volia parlar-vos d’aquest tipus d’artistes.