Segons la RAE, “Vodevil: comèdia frívola, lleugera i picant, d’argument basat en la intriga i l’equivocació, que pot incloxure números musicals”. En aquest cas: poesia, polisèmia, cures, brevetat, cos, dansa, mares, amor, mare, mort, són alguns dels conceptes que Mónica Muntaner i Rosa Muñoz han desenvolupat en Coplas i Haikus de mares i amors, peça de dansa contemporània -a l’estil de vodevil actual, tal com defineixen les mateixes autores-, que presenten del 2 al 4 de maig al Mercat de les Flors (Sala PB). En aquest Apropos continuem celebrant l’amistat entre GRAF i el Mercat de les Flors tot aprofitant per conversar amb les seves protagonistes sobre la subversió de la polisèmia com a acte artístic, l’humor com a eina per a l’expressió performativa i corporal o els cures femenines convertides en homenatge.
La Caldera / Càpsula de Creació en Cru #77 – Mònica Muntaner i Rosa Muñoz ©Tristán Pérez-Martín
El vodevil dels haikus, la copla i les cures
Rosa Muñoz: El haiku ens interessava com a forma poètica. Ens agradava perquè suggereix més que no pas explica, i això crec que és una cosa que té molt a veure amb la forma com treballem. L’interès per la copla és musical: en un principi vam establir que la peça estaria més relacionada amb un concert, ja que volíem cantar, fer ritmes, que la veu estigués musicalment molt present. Tanmateix, d’alguna manera, la copla forma part de les nostres vides a partir de la relació amb la mare i de l’època que nosaltres hem viscut, i amb el seu ús expliquem històries que són una mica teatrals.
Mónica Muntaner: Aquí també hi ha un joc de paraules. Quan nosaltres diem mares, en realitat ens referim a les mares. Són mares, en català. El que passa és que fem aquest joc de paraules, a partir del qual poden ser “mares” en castellà, oceans. Però en realitat, sí, és un recurs que crea una imatge poètica: poden ser mares, però en realitat són les nostres mares.
Rosa Muñoz: Sempre hem partit de la idea de fer un homenatge a les nostres mares i, a la vegada, cuidar-les. Ara estem en un moment en què elles són molt grans i les estem cuidant. Per això, “Coplas i Haikus de mares i amors” va sobre les mares, de l’amor cap a elles i l’amor en general cap a les persones que ens estimem. També entra molt la mort, perquè elles són molt grans i les estem cuidant. Per a mi, entren en joc uns temes molt sensibles i emocionants, i la copla i el haiku ens serveixen per explicar tot això.
Treball a duo
Mónica Muntaner: Ambdues venim d’una mateixa generació, d’un moment en què la dansa comença a aflorar a Barcelona. Una generació que ara està en un lloc diferent en el sentit de com són les noves propostes escèniques. Això, d’alguna manera, ens connecta perquè ens coneixem des de fa molt temps. La Rosa i jo formem part del mateix sector, i fèiem coses que tenien a veure no només amb els nostres projectes personals, sinó amb les estructures en les quals propiciàvem la dansa i la creació. Però també som amigues. tant ella com jo tenim un univers bastant similar que només treballem quan estem juntes. En altres treballs, el nostre llenguatge és diferent. Aquesta nova trobada és una continuació de la manera de fer que vam trobar en el nostre primer projecte (“Quatre octaves i mitja”), que té molt a veure amb l’escriptura i la veu. Utilitzem la veu com un altre membre del nostre cos, com si fos una cama, com si fos una altra part que s’estén, i amb això, a la vegada, entenem la dansa d’una manera molt oberta, amb la qual la paraula, el gest, el moviment, l’acció, l’estar, formen part d’aquest llenguatge.
La força de l’humor
Rosa Muñoz: Els nostres treballs tenen molt de biogràfic: nosaltres parlem del que ens toca i el que ens passa. Segons el moment vital que estem, parlem més d’una cosa o d’una altra, però sempre amb aquest component sentimental. En realitat, estem molt connectades amb el que sentim. També amb el que ens ve de gust i ens dona plaer. Tot i que sempre hi ha coses que també ens provoquen dolor (perquè en n’hi ha moltes), intentem trobar-li sentit de l’humor. Sempre hi ha aquest contrast, d’una cosa que ens pot fer mal, però una altra d’una mirada simpàtica o amb sentit de l’humor per treure-li ferro. Això ens dona un impuls per gaudir i estar més felices en aquest món.
En el mercat de les flors
Mònica Muntaner: Jo crec que el vincle que hi ha amb el Mercat de les Flors és un vincle de generació, de coneixença, de respecte i admiració per ambdues parts. En aquest cas, ha coincidit que la nostra proposta encaixava dins del seu programa i l’Àngels Margarits, directora del Mercat, ens ha pogut incloure. Aquest any ha trobat un espai on programar peces que parlen sobre la maternitat D’altra banda, la comunicació i el diàleg són molt còmodes i flexibles. En aquest cas és la primera vegada que estem programades com a artistes ja que, desde La Poderosa -el centre que dirigeixo amb Bea Fernández-, el meu vincle amb l’Àngels és un altre. Y tu, Rosa, també tens un vincle fort amb l’Àngels.
Rosa Muñoz: Sí, amb la companyia Rara Avis. Allà l’Àngels ens va programar dos espectacles de San Vito. Hi ha, en aquest cas, una cosa afectuosa entre nosaltres. En el cas de “Coplas i Haikus de mares i amors”, també ens volia ubicar, perquè estava plantejant un cicle de treball amb la veu i el cos, i li coincidia incloure’ns.
De cara al futur
Mónica Muntaner: Parlo per mi. Jo espero que vingui públic, espero comunicar, espero que sigui una bona experiència. Però no és que pensi que després d’això pugui passar moltíssimes més coses perquè el panorama és complicat: viure dels bolos és molt difícil. I, d’alguna manera, ni la Rosa ni jo vivim només de la nostra part artística. Vull dir que, a part de crear els nostres projectes, tenim altres coses que fan que puguem sobreviure. No esperem que pugui passar alguna cosa molt diferent, però mai se sap.
Rosa Muñoz: Jo crec que és important el fet que ens trobem i presentem una peça com és aquesta. Una obra a partir d’un llenguatge bastant personal. També, amb l’edat que tenim, i en el meu cas, venint de temps sense ballar ni fer massa cosa, crec que és un moment prou il·lusionant. Jo estic una mica expectant a veure com reacciona la gent, què provoca aquest espectacle. La veritat, l’hem treballat molt i estem prou satisfetes del resultat. Jo crec que estarà molt bé i desitgem que vingui molta gent i que gaudeixin i que agradi, evidentment.
—
Amb APROPOS ens apropem a l’ecosistema artístic català per donar compte del que passa en el aquí i ara més proper. En aquest Apropos, continuem col·laborant amb el Mercat de les Flors en la comunicació de la programació de la temporada de maig de 2025.
