Diàlegs: ritme, soroll i son és una conversa musical entre dos amics que convergeixen en visió i divergeixen en estil. A partir del continu del ritme, que actua com a element generador, es construeix un discurs que bascula entre el son i el soroll. Construir un a partir de l’altre i degradar l’altre fins a convertir-lo en un. Al llarg d’aquest recorregut emergeixen cançons de Carlos Pérez (MonoMalo, Venturi) i d’Elena Nieto (verni) que retraten el descontent de la generació que se n’anava a menjar el món.