Koenraad Dedobbeleer & Marc Nagtzaam. ARTISTS ONLY
Artists only és una exposició conjunta de l’artista neerlandès Marc Nagtzaam i del belga Koenraad Dedobbeleer. La mostra és una trobada, una mena d’exercici d’improvisació, allunyat de qualsevol concepte definit i preestablert. El títol prové d’una cançó de la banda Talking Heads del 1978. En una recent presentació-performance que Dedobbeleer va oferir a París, va reproduir diverses cançons, entre elles Artists only. Una elecció excel·lent que resulta apropiada per donar títol a una exposició en que “només” l’obra dels artistes està en joc.
El mitjà de Marc Nagtzaam és el dibuix. Per ell, dibuixar és construir un espai desconegut perquè l’artista i el públic puguin habitar-lo: “Els dibuixos”, afirma, “són com a espais buits, paral·lels al món. Intento crear un lloc que no estigui clarament definit”. Realitzats amb grafit, els dibuixos s’inspiren en detalls arquitectònics, vocabulari de disseny gràfic, fotografies i revistes. Aquestes diverses fonts es redueixen a la seva expressió més elemental. Punts, línies, traços, ratlles, bandes o paraules creen un espai sobre la superfície del paper. En certa manera, Nagtzaam aproxima el seu treball com evocant el procés del collage.
El collage també sembla que constitueix l’essència de la pràctica de Koenraad Dedobbeleer. Aquest artista explora objectes, acoblant formes, materials i coneixements de diverses fonts per crear noves escultures híbrides. És conegut per les seves escultures i instal·lacions, en que objectes quotidians (com una làmpada, un clauer, un pom de porta o un test) són modificats, acoblats i recontextualitzats amb un marcat esperit irònic, de vegades fins i tot burlesc. Nodrida per un coneixement profund de la història de l’art i uns recursos tècnics inesgotables, l’obra de l’artista estableix un diàleg constant amb una tradició escultòrica més àmplia, incloent-hi la relació amb l’arquitectura, el disseny industrial, la cultura del bricolatge, les imatges i la creació de llibres.
D’una obra a l’altra, a través d’aquesta audaç i, d’alguna manera, excèntrica juxtaposició dels universos dispars de Dedobbeleer i Nagtzaam, es crea un context especial en què els dos artistes permeten que les seves obres dialoguin sense un propòsit definit. Potser hi ha una connexió, una lògica interna que recorre les dues obres mitjançant múltiples vincles i relacions creuades, però una connexió que no pretén ser concloent. La interpretació final queda al nostre criteri.
