Layers of Noise – Lucinda Lansill & Lasha Rostobaia
Layers of Noise presenta el treball desenvolupat durant la residència artística de Lucinda Lansill (Nova York) i Lasha Rostobaia (Geòrgia) a Espai Souvenir. A través de diferents mitjans —pintura i tèxtil— tots dos artistes investiguen la memòria i la identitat com a paisatges fragmentats, conformats per capes, vels i absències.
Lucinda Lansill presenta una sèrie de pintures derivades de les seves pròpies fotografies, transformades mitjançant una paleta acuradament limitada, superfícies superposades i múltiples manipulacions successives. La seva obra explora com una imatge pot ser reinterpretada fins al punt en què perd el seu significat original o n’adquireix un de completament nou. Fascinada per les formes en què percebem i processem les imatges, Lansill ofereix una crítica visual a l’acte de mirar i al poder de la pintura per incomodar, alterar o intensificar una escena.
Les seves composicions, dominades per tons blaus, vermellosos i grocs, revelen un enfocament formal disciplinat que crea una atmosfera d’estranyament. Figures femenines, animals dissecats darrere vitrines i escenes descontextualitzades reapareixen com a motius persistents que oscil·len entre la ironia i la malenconia. Més que una mera representació, les seves pintures manipulen: busquen exposar allò artificial dins del que és aparentment autèntic, ressaltant les capes de construcció incrustades tant en la imatge com en la identitat.
El treball de Lasha Rostobaia combina capes de teles translúcides cosides, dibuixos de siluetes difuminades, argila i textures metàl·liques per evocar una memòria sensorial fràgil i en constant evolució. Inspirat en records d’infància, folklore i narratives mítiques, Rostobaia construeix escenes suspeses entre allò personal i allò col·lectiu, on la memòria emergeix com un espai viu, inestable i poètic.
Les seves peces habiten un regne oníric on les imatges apareixen vetllades, desplaçades o parcialment esborrades. La superposició de materials i formes crea un ritme visual que suggereix tant la persistència com la pèrdua —allò que perdura i allò que s’esvaeix amb el temps. En diàleg amb fotografies trobades que pinta i resignifica, la seva obra qüestiona com es construeixen, transformen i reimaginen els records en un procés que és alhora íntim i compartit.
Aquesta exposició convida a un diàleg sensible sobre allò que roman invisible, però que es queda, tremola i reapareix a cada gest, traç i textura.
Amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona
