Cristina Almodóvar explicarà el seu procés creatiu a partir d’aquesta instal·lació.

Als aparadors del Bolit_PouRodó Almodóvar posa en relació escultura, dibuix i vídeo, mostrant com els límits entre les dues i les tres dimensions, entre allò real i allò representat, entre allò racional i allò orgànic, són traspassats. Tant en les subtils imatges en moviment gravades que se succeeixen al vídeo d’un dels aparadors, com a la mateixa obra presentada a l’altre, els límits racionals, que separen d’allò natural, es posen en dubte.

Al vídeo, una línia horitzontal central, present en totes les imatges, és desbordada per una realitat canviant, en què delicadament, la natura l’altera. El que ordena i separa és desbordat per una física en continua evolució. El vent, el fluir de l’aigua, la vida a petita escala, els reflexos, els llums i les ombres, se succeeixen des d’una mirada que sempre cerca trobar un ordre, una perspectiva, que racionalitzi cada imatge. De la mateixa manera, a l’obra penjada a l’altre aparador, “Corteza”, un simple tros de fusta és representat passant de les dues a les tres dimensions, traspassant el marc de la seva pròpia representació. Fusta que sembla real i que en realitat està feta de cartró, es converteix en dibuix en introduir-se al marc. Allò real i allò aparent s’uneixen a l’obra, traspassant els límits perceptius i conceptuals.

Els referents naturals, presents en tota la seva feina, parlen aquí de la relació que tenim amb el paisatge, amb aquesta natura de la qual som part integrant. Una relació irrenunciable, sempre present en la relació de l’ésser humà tant amb el seu entorn com amb la seva pròpia naturalesa com a ésser viu, en què cal tenir en compte l’equilibri entre allò humà i allò natural, entre allò racional i allò espontani, entre allò individual i allò col·lectiu. Un equilibri que sempre busca que reflecteixin conceptualment i visualment les obres.