En què es diferencien els espais d’art independents de Barcelona i Taipei? Quina relació tenen amb les institucions? Quines dificultats afronten? Enguany, el programa Solo Show de SWAB, dedicat a donar visibilitat als espais independents locals de Barcelona, s’amplia i estableix un diàleg amb la ciutat de Taipei. Des de GRAF hem aprofitat l’oportunitat per veure quins punts tenen en comú i què tan diferent (o no) és gestionar un espai independent a l’altra banda del món.
1. SUAVEART (Taipei) + Raccoon Projects (Barcelona)
SUAVEART: “Els principals reptes d’operar amb un equip reduït inclouen mantenir la sostenibilitat financera, com ara la venda d’obres d’art, formar el personal administratiu, equilibrar la llibertat artística amb les pressions externes i aconseguir un suport sostenible. A més, organitzar una programació coherent mentre es gestionen recursos limitats pot ser exigent.”
Raccoon Projects: “Desavantatges, com a projecte non-profit, hi ha una gran part de patir amb el finançament i voler construir un projecte amb cara i ulls amb molt pocs recursos. Les subvencions estan pensades de manera que, o bé arriben tard o, com a projecte jove inicial, et donen pocs diners. També n’hi ha que estan fetes per invertir molts diners i això, en un projecte com aquest, és bastant insostenible.”
Llegeix l’entrevista completa aquí
2. Halfhouse (Barcelona) + EQUAL (Taipei).
Halfhouse: “Aquest tipus de projectes funcionen per passió individual de les persones que hi participen, la millora passaria per tenir unes millors condicions, no només econòmiques sinó de valoració d’aquest tipus d’espais, tenir-los en compte i fomentar-los.”
EQUAL: “Com tots sabem, l’art canvia la manera en què el veiem en diferents períodes de temps, així que rastrejar la història i trobar les arrels del que ens ha fet ser qui som i el que estem fent és important. Hem de ser valents per enfrontar-nos a qui érem, fent noves declaracions, una nova idea del camp de l’art contemporani es pot trobar buscant en la història, tal com busquem en nosaltres mateixos.”
Llegeix l’entrevista completa aquí
3. ss space space (Taipei) + FASE (Barcelona).
ss space space: “El més important és aprendre els uns dels altres. Creiem que la flexibilitat i l’aprenentatge mutu continu són crucials per a una col·laboració exitosa. Mitjançant el diàleg obert i l’intercanvi d’idees, no només es fomenta la inspiració, sinó que també es capta l’essència mateixa de l’aprenentatge en l’art.”
FASE: “Qualsevol diàleg o col·laboració necessita un finançament públic i privat per facilitar-ne tota la gestió de vincle cultural i artístic. A nivell de gestió, les residències artístiques o les exposicions itinerants són sistemes que faciliten aquest vincle cultural.”
Llegeix l’entrevista completa aquí
4. Espai19 (Barcelona) + Shishishi (Taipei).
Espai19: “Una de les principals dificultats és la financiació dels projectes i l’acostament al mercat, ja siguin fons d’institucions com col·leccionistes. Els avantatges, crear lligams entre la galeria, els artistes i el món cultural.”
Shishishi: “Un dels reptes és oblidar els rols tradicionals com a artistes i resistir les rutines establertes, de manera que puguem respondre a les demandes en evolució del món de l’art. Una avantatge és que les connexions profundes que formem —tant col·laboratives com personals— ens permeten construir relacions i amistats significatives.”
Llegeix l’entrevista completa aquí
____
APROPOS són continguts fets a propósit d’alguna cosa que succeeix en el nostre context artístic. En aquesta ocasió, posem en diàleg quatre espais GRAF i quatre galeries de Taipei en el marc del programa Solo Show de la Fira Swab.
